Treballar estudiant,
fer la carrera a contracorrent,
de dilluns a diumenge.
Així van sorgint els poemes,
quan ser creativa
és respirar, estimar, viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Fer la carrera a contracorrent. Mirar a contrallum. Escriure a contravent.
ResponSuprimeixI ofegar-te perquè no se't permet de respirar, de ser creativa, Xavier.
SuprimeixTu ets creativa de naixement, Helena, Potser, com Obélix, de petita vas caure dintre el perol... No defalleixis, persevera!
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixhe estat un llarg període de la vida en crisi creativa, però és veritat el que dius de l'Obèlix, i molt divertit!