 |
| NEUS Miquerelles dins Nòmades del vent |
Concisió,
brevetat de les fulles,
però calidesa
contra la tardor grisa.
Unes líriques miques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
La primera paraula "concisió" és com el títol: "escaient".
ResponSuprimeix"Líriques miques" d'uns instants de tardor.
Sí que s'escau, per això l'hi he posat, Xavier.
SuprimeixHo provo i ho torno a provar.
ResponSuprimeixM'he quedat eixut.
Però tornarà la lírica.
I tant que sí, Jordi!
SuprimeixUn cop vaig llegir (més o menys): "Veieu aquests ceps despullats? Ja arribarà l'hora que despuntin tots els seus germens amagats". S'ha de tenir fe!
Sempre torna la lírica, encara que sigui a miques...
ResponSuprimeixQueda poca tardor als dies i a les branques...
La calidesa del groc, cau poc a poc.
Però mai no estem eixuts encara que ho sembli.
El temps o els ull, només s'han desviat del seu camí.
Tot va i ve, Carme. O tot el que puja baixa, i tot el que baixa puja.
SuprimeixLa bellesa de l'efímer. Concís i escaient, sí senyora. Molt bo.
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixsón fulles concises, com els versos. Se'ls hi escau a aquests versos més la tardor que la primavera.
La mallerenga, camuflada de groc, s'ha afegit al concertet.
ResponSuprimeixTeresa,
Suprimeixmolt bona observació! no l'havia vist!
L'efímer té sempre una bellesa especial.
ResponSuprimeix