Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
No et diré puritana. Eros és capriciós, en poesia o en prosa.
ResponSuprimeixMolt ben expressat el que dius del verb copulatiu...
SuprimeixGràcies, Xavier! Eros és capriciós per força.
ResponSuprimeixI la forma per sobre de tot...
La poesia eròtica no és gens fàcil...
ResponSuprimeixPer a mi és impossible, Carme!
Suprimeixés metàfora
ResponSuprimeixJordi,
Suprimeixuna metàfora molt transparent!
és metàfora
ResponSuprimeixDepèn. Crec que no és més eròtic el que es diu directament, sense embuts, sinó allò que es suggereix darrere el ball dels vels metafòrics.
ResponSuprimeixnovesflors,
Suprimeixl'erotisme encara, però la pornografia no pas.
Completament d'acord.
SuprimeixHi estic d'acord. Per mi és una qüestió estètica.
ResponSuprimeixVeig que no sóc l'única, Consol! Sí, és una qüestió estètica sobretot.
SuprimeixÉsser i estar són els dos verbs copulatius més bàsics, i ben irregulars. Però pel que fa al verb a què crec que al·ludeixes, també trobo que és en efecte una qüestió estètica. La poesia, com les arts plàstiques o la música, és millor quan suggereix.
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixsón paraules d'un professor meu a la carrera, Carles Garriga Sans. També he sentit el contrari en la Rosa Cabré.
Sí que pot ser-ho. Crec que el problema radica en el poeta. I és que hi ha pocs bons poetes.
ResponSuprimeixSalut.
Igor,
Suprimeixperò la parauleta que jo dic no fa bona poesia.