En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 de desembre de 2015

Casualitat

GriFOLL, Espai lliure de fum dins Grifoll museum

Un llibre obert,
el terme mig que guanya,
estel de dia.

Helena Bonals


Camins creuats.
Destins que divergeixen,
queda el senyal.

Carme Rosanas


Estrelles blaves
traçades de fumera.
Els blaus s'allunyen.

Xavier Pujol

14 comentaris:

  1. Camins creuats
    Destins que divergeixen,
    Queda el senyal.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt i molt ben trobat, Carme! M'agrada més el teu poema que no pas el meu.

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. ReltiH,
      un pensament molt d'acord amb l'actualitat política!

      Suprimeix
  3. Estrelles blaves
    traçades de fumera.
    Els blaus s'allunyen.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      els blaus sempre s'allunyen, com a colors freds que són. Però les estrelles de fum s'apropen.
      Us publico a dalt!

      Suprimeix
  4. No sóc capaç d'escriure cap resposta poètica. Només felicitar-te per aquest haikú tan suggerent. Un llibre obert pot ser una estrella que assenyala molts camins…

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. August,
      és un poema de tres imatges, com tres versos! Els extrems en què ens movem per trobar el terme mig.

      Suprimeix
  5. Bon bonic aquest poema tríptic, estel de dia que s'allunya i deixa rastre :)

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...