En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 4 de desembre de 2015

Algun dia

FREDERIC, Esperant l'estiu dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La sequedat
esdevindrà mullena.
La passarel·la
et durà fins al mar.
La sorra et cremarà.

Helena BONALS

L'hivern, la calma
adorm la passarel·la.
El temps, l'espera
ens asserenen l'ànima.
Despertarem alhora.

Carme ROSANAS

a

7 comentaris:

  1. xavier pujol4 de desembre de 2015, a les 13:46

    El mar ens durà enllà, enllà.

    ResponSuprimeix
  2. Helena Bonals4 de desembre de 2015, a les 14:26

    És el que fa el mar, Xavier. Les onades de l'ample mar.

    ResponSuprimeix
  3. Carme Rosanas4 de desembre de 2015, a les 17:58

    L'hivern, la calma
    adorm la passarel·la.
    El temps, l'espera
    ens asserenen l'ànima.
    Despertarem alhora.

    ResponSuprimeix
  4. KRT6 de desembre de 2015, a les 0:43

    "La mer, la mer, toujours recomencée!" Tens raó, el mar és ample i té horitzons inabastables. I és bo que hi hagi un pas marcat per arribar-hi. Ïtaca queda molt lluny, a l'altra riba invisible. Però és bo que arribem al mar sense cremar-.nos els peus i poder navegar "sempre molt més lluny". Gràcies pels teus versos, sempre suggeridors.

    ResponSuprimeix
  5. Helena Bonals6 de desembre de 2015, a les 12:48

    El mar, o la mar, és un altre element recurrent en poesia. Funciona molt bé!

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...