 |
| Crea, escriu, inventa dins Antaviana |
Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Amb entusiasme.
ResponSuprimeixAmb tot l'entusiasme del món, Xavier!
SuprimeixUna tanka molt brn trobada. M'agrada la "repetició" dels conceptes. Del sòl al cel, de la verdor als núvols.
ResponSuprimeixPujar als núvols sempre es fa amb optimisme... Sinó no puges... ;)
Són paral•lelismes, Carme. Que em permeten l'optimisme.
SuprimeixQue reneixi el nostre optimisme. Siguem creatius.
ResponSuprimeixI tant que sí, Consol! Sobretot hem de ser creatius.
SuprimeixCap als núvols sense perdre les arrels. Optimisme amb sentit de realitat!
ResponSuprimeixAugust,
Suprimeixjo no renego de res.
M'has fet pensar en el cérvol del Bestiari de Pere Quart: "Com un arbre rabent, / arrelat dins el vent". Tenir les arrels ben sòlides en una terra, créixer, brancar, florir i donar fruits, i en acabat projectar-se a l'infinit: vet aquí el cicle d'una vida en plenitud. Jo, ni amb els anys, no he perdut gens l'optimisme. Gran poema, Helena, gràcies. Reconforta, llegir-te.
ResponSuprimeixRamon,
Suprimeixaixò de "en acabat projectar-se a l'infinit" sí que és una bona interpretació! M'agradaria molt que la meva vida fos així.