Santa és la dona que no és
apassionada, que no gaudeix del sexe.
Santa és la persona
que tothom admira,
que no ha matat ni una mosca.
Però Helena de Troia
no va ser precisament
res de tot això.
És difícil d'identificar-se
amb un personatge literari,
però encara més amb una llegenda.
Hi ha una Helena llegendària i una de real.
ResponSuprimeixXavier,
ResponSuprimeixo una Helena artística i una de real. Les dues conviuen, però cadascuna pel seu costat.
Per identificar-se amb un personatge, ha de ser que el personatge et fascini. A mi algun cop m'ha passat, que m'agradaria ser aquell personatge, que llegeixo i m'apassiona. Però t'he de dir que en cspap cas es diu Carme... He, he, he...
ResponSuprimeixCarme,
Suprimeixjo voldria ser com la Helen Schlegel de Howards End, de Forster.
Penso que tu ja ets prou bona com a Carme Rosanas!
Ui, vaig llegir Howards End, fa bastant de temps i ara no recordo gaire bé el personatge... Me'l tornaré a mirar, pensant que a tu t'agrada.
SuprimeixGràcies...
No t'identifiquis amb unes beates... Hi ha personatges literaris molt forts, començant per la Dido de Virgili, la Nausica d'Homer (i de Maragall), l'Antígona de Sòfocles (i d'Anouilh i d'Espriu), Julieta i Desdèmona (i Lady Macbeth!) de Shakespeare, Andròmaca, Berenice de Racine... fins a la Mare Coratge o la Bona Persona de Sezuan de Brecht, o Miss Dalloway, o Hipàtia... No vulguis ser santa, vulgues ser som ets: intel·ligent i sensible.
ResponSuprimeixDe totes les que dius, Julieta i Mrs. Dalloway són les úniques que conec, i sí que recordo que vaig trobar que Mrs. Dalloway tenia una personalitat forta, Ramon.
SuprimeixPer cert, que el personatge de Helen Schlegel es diu com tu, i en cinema la va encarnar Helena Bonham... Tot encaixa!
ResponSuprimeixLa pel·lícula no reflecteix el personatge de Helen Schlegel pel que a mi em va captivar, et recomano que llegeixis el llibre.
SuprimeixHo faré, reconec que no l'he llegit mai.
SuprimeixÉs una gran, gran obra, Ramon. Per llegir i rellegir.
Suprimeix