 |
| VAN GOGH, Vincent, Camp de blat amb corbs dins Relats en català |
Són dos camins,
el contrast bipolar
dels camps daurats
amb el cel tenebrós.
Pintor tocat pel foc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Contrast dramàtic
ResponSuprimeixXavier,
Suprimeixcontrast tràgic, perquè en va morir, pobre.
Com m'agrada aquest "pintor tocat pel foc". Genial.
ResponSuprimeixIgor,
Suprimeixno és pas meu, sinó de Kay Redfield Jamison:Touched with Fire: Manic-depressive Illness and the Artistic Temperament.
El que passa és que a més a més, se l'hi escau molt el foc a Van Gogh.
Llum i tenebres, una dualitat que sovint ens acompanya.
ResponSuprimeixAbstracció i empatia, Glòria.
SuprimeixTocat pel foc i envoltat de voltors que l'assetjaven...
ResponSuprimeixBé... Eren corbs, en realitat... M'he equivocat. Però tal com els va pintar, sembla que assetjaven la claror natural de la terra (o de la seva persona)
SuprimeixCorbs o voltors, tant se val, Carme. L'envoltava la malastrugança.
SuprimeixNo es pot lluitar contra la malastrugança. Però Van Gogh va deixar una obra mestra a la posteritat, sense haver-se vist mai valorat i reconegut en vida. D'altres artistes i poetes s'hi han trobat; mentre n'hi ha que s'han fet rics amb obres de menys valor. Con trastos, en efecte. Però el temps posa cadascú en el seu lloc.
ResponSuprimeixMassa tard arriben les coses a vegades, Ramon. Però segur que ell era conscient del valor de la seva obra, poc o molt.
Suprimeix