En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 21 de juny del 2017

No la pots haver

Remembrances dins Relats en català

El vidre hermètic
protegeix de la pluja
i de volar.


Copso el sentit,
fràgil i delicat,
rere el fred vidre.


Gotes de pluja
i pols de papallona
topen amb tu.


Vidre emboirat,
mirada que el traspassa.
Pel bell atreta.

Helena Bonals


El vol humit,
llibertat i presó
en la mirada.

Carme Rosanas


Plorós el vidre
el papalló intenta
portar el consol.

Xavier Pujol


Una mirada
que vol ser papallona
i volar endins

Sense la brisa
dels batecs de la vida
aquest esguard
de plugim de tardor
navega en l'enyorança.

KEFAS


Vidre humit,
mirada presonera
d'un vell desig.

Glòria Bosch i Morera

10 comentaris:

  1. El vol humit,
    llibertat i presó
    en la mirada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Carme!!! El vers del mig ho diu tot!
      Te'l pujo a dalt.

      Elimina
  2. Plorós el vidre
    el papalló intenta
    portar el consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com et superes, i em superes, Xavier! El trobo genial, el teu haiku.

      Elimina
  3. Una mirada
    que vol ser papallona
    i volar endins

    Sense la brisa
    dels batecs de la vida
    aquest esguard
    de plugim de tardor
    navega en l’enyorança.

    ResponElimina
  4. Vidre humit,
    mirada presonera
    d'un vell desig

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas pensar, Glòria, en aquest "vell desig". M'agrada de ser-ne presonera.

      Elimina
  5. Fantàstic tot! Com una imatge suggeridora pot generar tanta poesia... Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      sí, és una bona imatge, i jo no em conformo amb un sol haiku, hi veig tantes coses...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...