 |
| Remembrances dins Relats en català |
El vidre hermètic
protegeix de la pluja
i de volar.
Copso el sentit,
fràgil i delicat,
rere el fred vidre.
Gotes de pluja
i pols de papallona
topen amb tu.
Vidre emboirat,
mirada que el traspassa.
Pel bell atreta.
Helena Bonals
El vol humit,
llibertat i presó
en la mirada.
Carme Rosanas
Plorós el vidre
el papalló intenta
portar el consol.
Xavier Pujol
Una mirada
que vol ser papallona
i volar endins
Sense la brisa
dels batecs de la vida
aquest esguard
de plugim de tardor
navega en l'enyorança.
KEFAS
Vidre humit,
mirada presonera
d'un vell desig.
Glòria Bosch i Morera
El vol humit,
ResponEliminallibertat i presó
en la mirada.
Molt bo, Carme!!! El vers del mig ho diu tot!
EliminaTe'l pujo a dalt.
Plorós el vidre
ResponEliminael papalló intenta
portar el consol.
Com et superes, i em superes, Xavier! El trobo genial, el teu haiku.
EliminaUna mirada
ResponEliminaque vol ser papallona
i volar endins
Sense la brisa
dels batecs de la vida
aquest esguard
de plugim de tardor
navega en l’enyorança.
Els teus poemes també m'agraden moltíssim, KEFAS!
EliminaVidre humit,
ResponEliminamirada presonera
d'un vell desig
Em fas pensar, Glòria, en aquest "vell desig". M'agrada de ser-ne presonera.
EliminaFantàstic tot! Com una imatge suggeridora pot generar tanta poesia... Gràcies.
ResponEliminaRamon,
Eliminasí, és una bona imatge, i jo no em conformo amb un sol haiku, hi veig tantes coses...