En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 16 d’abril de 2017

Escollir

MÜNTER, Gabriele
Niporepte 211 Camins dins Relats en català

Fet de contrasts,
a peu, aquest camí
et du al cel,
et du a les muntanyes.
Però cal no desviar-te.

Helena Bonals

M'atrau la llum
d'un camí amarat
de primavera
que per massa fressat
mai hauré de seguir.

KEFAS

21 comentaris:

  1. Molt bo el final "Però cal no desviar-te" crec que li va molt bé a aquesta imatge tan plena de color i estímuls potents i diversos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      només he fet una mena de radiografia de la imatge. Hi ha un camí que du cap a la dreta, més petit. El qual no duria pas al cel, a les muntanyes.

      Elimina
  2. Potser l'altre camí és una drecera per anar on desitges.

    ResponElimina
  3. UNA METÁFORA REFLEXIVA Y POÉTICA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      Tot el quadre és com una al•legoria, una metàfora estesa.
      Abraçades!

      Elimina
  4. Tenim moltes distraccions que ens poden fer desviar del nostre camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      S'ha de ser molt tossut per sortir-se'n.

      Elimina
  5. La voluntat de no desviar-se hi és.
    Els imprevists, a vegades també hi són.

    ResponElimina
  6. La cuestión de los caminos, Helena, es que no es fácil elegirlos. No está claro nunca a dónde conducen. No se sabe, por muy hermosos de colorido y de verdor que estén, qué deparan más allá. Lo que parece obvio nada más comenzar una ruta puede hacernos dudar de sus vericuetos y sus paisajes. Un camino se confirma cuando se recorre. Y ya sabes que el camino, como diría Antonio Machado, es la propia andadura.

    Pero tus versos siempre tan estimulantes. ¿Serán los versos también el camino?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Els versos serien un camí paral•lel. No podem prescindir de l'art com no podem prescindir de la vida. Almenys jo.

      Elimina
  7. No sé pas si el nostre camí personal ja està fet o si, com diu el poeta, "se hace camino al andar". Sigui com fora s'ha de tenir una fita per no perdes pels viaranys equivocats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      sobre aquest tema he llegit dues opinions diferents. La que diu que mantenir-se ferm és bo, la que diu que provar alguna cosa nova pot ser positiu.

      Elimina
  8. O no agafar-lo ..

    M’atrau la llum
    d’un camí amarat
    de primavera
    que per massa fressat
    mai hauré de seguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Em fas rumiar amb aquest poema.
      Ja te l'he publicat.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  9. Tot i que Carner em convida a dubtar,

    ¿Qui sabrà mai aquest matí
    a què em convida?
    I és camí incert cada camí,
    n'és cada vida.

    he fet cas a Robert Frost,

    D’aquí a molts i molts anys contaré
    qui sap on, amb un sospir, el fet:
    dos camins divergien dins d’un bosc,
    jo vaig triar el menys fressat de tots dos,
    això ha fet que tot fos diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Entre el determinisme i el lliure albir, es condensa tot.

      Elimina
  10. Si tens temps, desviar-se del camí ample per veure on ens porten els altres corriols és atractiu i enriquidor, com tots els ports abans d'Ítaca. Però certament, cal no oblidar mai on volem arribar, i fer els possibles per arribar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre endavant, contra vent i marea. Fins i tot sovint contra el teu propi interès.

      Elimina