En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 de març de 2017

Inadaptada 2

El sentiment
sempre em porta a negar
el cos de lletra.

El que jo copso
"sui generis" és sempre.
Des dels tres anys.

Sóc abocada
a fer servir el talent
per retenir-te.

18 comentaris:

  1. Potser una majoria de la societat no estem adaptats... però anem tirant.

    ResponElimina
  2. El meu sentiment també em porta a negar moltes coses que podria anomenar cos de la lletra.

    El que jo copso, no ho anomenaria "sui generis" però sempre és diferent del que copsen els altres.

    Ho provo i ho provo, de fer servir el talent.

    A vegades semblo adaptada, poques vegades ho sóc. Penso com en Xavier. Anem tirant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El cos de lletra és metonímia. Tot em porta a negar el cos.
      Quan repasso la meva vida m'adono del diferent que sóc dels altres, m'agradi o no.
      Per a mi l'única raó d'escriure és poder continuar estimant.
      Jo sóc molt Inadaptada, no em podeu fer la competència!

      Elimina
    2. He, he, he... no volem pas fer-te la competència, no. Només reflexionar sobre inadaptacions... o sobre adaptacions o sobre mitges tintes.

      Elimina
  3. GUAU!!! ME ENCANTA TU INTIMISMO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      M'animes, perquè avui estic massa "del montón"!

      Elimina
  4. A vegades els nostres sentiments d'humilitat ens porta a negar la nostra pròpia vàlua, la majoria de les vegades afavorits per la nostra sensibilitat, que alhora ens porta a captar el que ens envolta de forma especial. I aquí entra el talent per adequar-lo a la nostra vida i perquè ens permitar progressar, alhora, en nuetsros sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      M'agrada molt tot el que dius! L'equilibri entre humilitat i vanitat és difícil de portar.

      Elimina
  5. Els teus poemes em fan pensar, sempre m'admira el teu talent i la valentia amb que et "despulles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Ningú m'aprecia tant com tu, i això tot i el teu nivell. Sempre em reconfortes.

      Elimina
  6. em copio literalment el que et diu la Glòria : talent en tens de sobres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      doncs una part del meu talent te'l dedico a tu!

      Elimina
  7. Doncs... talent ben aprofitat perquè ens retens, Helena!

    ResponElimina
  8. El teu talent també és "sui generis", i per mitjà de la poesia et projectes, t'aboques a un objectiu, que pot ser (o no) "l'inaccessible êtoile". De sentiments, deia Rilke, tothom en té; cal esprémer les experiències per treure'n poesia. I, gosaria afegir jo, no negar el cos, ni l'esperit, que de fet són un tot: som cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      aquest generis" meu inclou negar el cos, més que res per ètica.

      Elimina