En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 de març de 2017

Inadaptada 2

El sentiment
sempre em porta a negar
el cos de lletra.

El que jo copso
"sui generis" és sempre.
Des dels tres anys.

Sóc abocada
a fer servir el talent
per retenir-te.

18 comentaris:

  1. Potser una majoria de la societat no estem adaptats... però anem tirant.

    ResponElimina
  2. El meu sentiment també em porta a negar moltes coses que podria anomenar cos de la lletra.

    El que jo copso, no ho anomenaria "sui generis" però sempre és diferent del que copsen els altres.

    Ho provo i ho provo, de fer servir el talent.

    A vegades semblo adaptada, poques vegades ho sóc. Penso com en Xavier. Anem tirant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El cos de lletra és metonímia. Tot em porta a negar el cos.
      Quan repasso la meva vida m'adono del diferent que sóc dels altres, m'agradi o no.
      Per a mi l'única raó d'escriure és poder continuar estimant.
      Jo sóc molt Inadaptada, no em podeu fer la competència!

      Elimina
    2. He, he, he... no volem pas fer-te la competència, no. Només reflexionar sobre inadaptacions... o sobre adaptacions o sobre mitges tintes.

      Elimina
  3. GUAU!!! ME ENCANTA TU INTIMISMO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      M'animes, perquè avui estic massa "del montón"!

      Elimina
  4. A vegades els nostres sentiments d'humilitat ens porta a negar la nostra pròpia vàlua, la majoria de les vegades afavorits per la nostra sensibilitat, que alhora ens porta a captar el que ens envolta de forma especial. I aquí entra el talent per adequar-lo a la nostra vida i perquè ens permitar progressar, alhora, en nuetsros sentiments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      M'agrada molt tot el que dius! L'equilibri entre humilitat i vanitat és difícil de portar.

      Elimina
  5. Els teus poemes em fan pensar, sempre m'admira el teu talent i la valentia amb que et "despulles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Ningú m'aprecia tant com tu, i això tot i el teu nivell. Sempre em reconfortes.

      Elimina
  6. em copio literalment el que et diu la Glòria : talent en tens de sobres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      doncs una part del meu talent te'l dedico a tu!

      Elimina
  7. Doncs... talent ben aprofitat perquè ens retens, Helena!

    ResponElimina
  8. El teu talent també és "sui generis", i per mitjà de la poesia et projectes, t'aboques a un objectiu, que pot ser (o no) "l'inaccessible êtoile". De sentiments, deia Rilke, tothom en té; cal esprémer les experiències per treure'n poesia. I, gosaria afegir jo, no negar el cos, ni l'esperit, que de fet són un tot: som cadascú.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...