Carme, El cos de lletra és metonímia. Tot em porta a negar el cos. Quan repasso la meva vida m'adono del diferent que sóc dels altres, m'agradi o no. Per a mi l'única raó d'escriure és poder continuar estimant. Jo sóc molt Inadaptada, no em podeu fer la competència!
A vegades els nostres sentiments d'humilitat ens porta a negar la nostra pròpia vàlua, la majoria de les vegades afavorits per la nostra sensibilitat, que alhora ens porta a captar el que ens envolta de forma especial. I aquí entra el talent per adequar-lo a la nostra vida i perquè ens permitar progressar, alhora, en nuetsros sentiments.
El teu talent també és "sui generis", i per mitjà de la poesia et projectes, t'aboques a un objectiu, que pot ser (o no) "l'inaccessible êtoile". De sentiments, deia Rilke, tothom en té; cal esprémer les experiències per treure'n poesia. I, gosaria afegir jo, no negar el cos, ni l'esperit, que de fet són un tot: som cadascú.
Potser una majoria de la societat no estem adaptats... però anem tirant.
ResponEliminaJo crec que és una minoria, Xavier.
EliminaEl meu sentiment també em porta a negar moltes coses que podria anomenar cos de la lletra.
ResponEliminaEl que jo copso, no ho anomenaria "sui generis" però sempre és diferent del que copsen els altres.
Ho provo i ho provo, de fer servir el talent.
A vegades semblo adaptada, poques vegades ho sóc. Penso com en Xavier. Anem tirant...
Carme,
EliminaEl cos de lletra és metonímia. Tot em porta a negar el cos.
Quan repasso la meva vida m'adono del diferent que sóc dels altres, m'agradi o no.
Per a mi l'única raó d'escriure és poder continuar estimant.
Jo sóc molt Inadaptada, no em podeu fer la competència!
He, he, he... no volem pas fer-te la competència, no. Només reflexionar sobre inadaptacions... o sobre adaptacions o sobre mitges tintes.
EliminaGUAU!!! ME ENCANTA TU INTIMISMO.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
EliminaM'animes, perquè avui estic massa "del montón"!
A vegades els nostres sentiments d'humilitat ens porta a negar la nostra pròpia vàlua, la majoria de les vegades afavorits per la nostra sensibilitat, que alhora ens porta a captar el que ens envolta de forma especial. I aquí entra el talent per adequar-lo a la nostra vida i perquè ens permitar progressar, alhora, en nuetsros sentiments.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaM'agrada molt tot el que dius! L'equilibri entre humilitat i vanitat és difícil de portar.
Els teus poemes em fan pensar, sempre m'admira el teu talent i la valentia amb que et "despulles".
ResponEliminaGlòria,
EliminaNingú m'aprecia tant com tu, i això tot i el teu nivell. Sempre em reconfortes.
em copio literalment el que et diu la Glòria : talent en tens de sobres!
ResponEliminaElfreelang,
Eliminadoncs una part del meu talent te'l dedico a tu!
Doncs... talent ben aprofitat perquè ens retens, Helena!
ResponEliminaTeresa,
EliminaHa, ha! Efectes retroactius!
El teu talent també és "sui generis", i per mitjà de la poesia et projectes, t'aboques a un objectiu, que pot ser (o no) "l'inaccessible êtoile". De sentiments, deia Rilke, tothom en té; cal esprémer les experiències per treure'n poesia. I, gosaria afegir jo, no negar el cos, ni l'esperit, que de fet són un tot: som cadascú.
ResponEliminaRamon,
Eliminaaquest generis" meu inclou negar el cos, més que res per ètica.
"sui generis" vull dir.
Elimina