En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 5 d’agost de 2017

El gran amor

Jo no vull anar a l'altra vida
com a "senyora de tal".
Hi vull anar amb les estrelles,
no pas amb "el meu marit".
La forma de les coses
només m'interessa quan escric,
quan em vesteixo.
Jo visc de la idea interior,
gràcies al meu món interior.

7 comentaris:

  1. Les idees són bàsiques, és clar, però sóc dels que crec que la forma també ajuda. És clar que hem de ser nosaltres, i no pas els epítets o els epígons d'algú altre. En tot cas, complementar-se mútuament, i respectar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corbella diu que compenetrar-se no vol dir estimar-se. Sempre he estat molt escèptica amb mi i amb els altres.

      Elimina
  2. Jo també visc sempre de la idea interior, de la vida interior...
    amb marit o sense això no ha de canviar, i sempre seguir essent un mateix.

    ResponElimina
  3. Sí, no has de perdre el teu interior per estar amb algú. Hi pot haver el risc, però no, no ha de passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi se'm va girar el cervell l'única vegada que he estat amb algú. No tinc cap mena de ganes de repetir. Hi ha qui no pot entendre'm. Jo ja sé per què ho dic.

      Elimina