Jo no vull anar a l'altra vida
com a "senyora de tal".
Hi vull anar amb les estrelles,
no pas amb "el meu marit".
La forma de les coses
només m'interessa quan escric,
quan em vesteixo.
Jo visc de la idea interior,
gràcies al meu món interior.
Les idees són bàsiques, és clar, però sóc dels que crec que la forma també ajuda. És clar que hem de ser nosaltres, i no pas els epítets o els epígons d'algú altre. En tot cas, complementar-se mútuament, i respectar-se.
ResponEliminaCorbella diu que compenetrar-se no vol dir estimar-se. Sempre he estat molt escèptica amb mi i amb els altres.
EliminaJo també visc sempre de la idea interior, de la vida interior...
ResponEliminaamb marit o sense això no ha de canviar, i sempre seguir essent un mateix.
Ser jo mateixa... que senzill i difícil alhora!
EliminaSí, no has de perdre el teu interior per estar amb algú. Hi pot haver el risc, però no, no ha de passar.
ResponEliminaA mi se'm va girar el cervell l'única vegada que he estat amb algú. No tinc cap mena de ganes de repetir. Hi ha qui no pot entendre'm. Jo ja sé per què ho dic.
Elimina