Quan tot allò del voltant s'enfonsa, només la poesia pot salvar-nos. Només ella ens permet tornar a ésser. No hi ha cap altre aliment més nodridor per a nosaltres...
Toni, moltíssimes gràcies! A vegades, com tu, tinc la idea del poema des del principi, d'altres m'agafa treballant, com en aquest cas. M'hi vaig sentir tan projectada, en aquest poema visual! Em va agradar molt el que vas dir, que un poema visual és poesia, no pas art, per cert.
Allà on n'hi va haver, sempre en queda.
ResponEliminaNo sabia la traducció de "quien tuvo retuvo", Xavier!
EliminaNo sé segur si això és una traducció Helena. M'ha sortit així.
EliminaDoncs sona bé, Xavier!
EliminaNo deixem escapar mai allò que és nostre i forma part de nosaltres i de la nostra història...
ResponEliminaGràcies a la poesia, Carme.
EliminaEstic llegint el teu llibre amb tres poetes més. És molt ben escrit!
Quan tot allò del voltant s'enfonsa, només la poesia pot salvar-nos. Només ella ens permet tornar a ésser. No hi ha cap altre aliment més nodridor per a nosaltres...
ResponEliminaHo expliques molt bé, Montse.
EliminaI recomençar a escriure amb mà ferma.
ResponEliminaSí, amb tota la força que puguis, Consol.
EliminaUna imatge mol encertada per acompanyar aquest magnífic poema, Helena. Tens la tinta, la ploma i la veu. Endavant!
ResponEliminaGlòria,
Eliminade fet és el meu poema que acompanya la imatge, el poema visual! Però són relativament independents, crec.
Gràcies!!!
L'ombra va lenta.
ResponEliminaInspirada pel passat.
Molt lenta, Jordi, m'hi faré vella!
EliminaUN POEMA FENIX!!!
ResponEliminaABRAZOS
M'agrada la imatge del fènix, AdolfO
Eliminamalgrat jo no en sigui amant d'inspirar-se en poemes per fer-ne un altre... haig de confessar que aquest m'agrada... I MOLT...
ResponEliminaToni,
Eliminamoltíssimes gràcies! A vegades, com tu, tinc la idea del poema des del principi, d'altres m'agafa treballant, com en aquest cas. M'hi vaig sentir tan projectada, en aquest poema visual! Em va agradar molt el que vas dir, que un poema visual és poesia, no pas art, per cert.
Molt bo, el poema visual d'en Toni Prat, i molt bona, la teva interpretació. M'heu alegrat el vespre: gràcies.
ResponEliminaA mi aquest poema del Toni m'alegra l'existència en general, Ramon!
EliminaLa llum encega i la foscor engoleix. Només en l’ombra és possible la vida.
ResponEliminaEl teu cor té prou tinta per fer reverdir l’arbre.
KEFAS,
EliminaTu sí que tens tinta per fer revertir un bosc!
Ostres, molt bo el poema visual i la teva interpretació!
ResponEliminaOstres, molt bo el poema visual i la teva interpretació!
ResponEliminaGemma,
Eliminahi ha qui té la flor al cul, jo no he viscut la meva joventut com caldria. Però estic disposada a no deixar anar la maduresa!
Precisament sobre la maduresa estava pensant jo ara!
EliminaTenim una edat semblant, és veritat!
Elimina