 |
Amanyacs dins Relats en català |
Tanta tendresa
és com l'arbust que creix
tot i la neu.
Helena Bonals
Amb els ulls closos
tendrament s'amanyaguen.
Ben junts avancen.
Xavier Pujol
L'anhel de fondre's
aigua pura de neu
dos esperits.
Carme Rosanas
A frec de pell,
i compassant les passes
units avancen.
Glòria Bosch i Morera
Com dues neus,
es fonen en un riu
de calidesa
Res tan a prop
com aquest gest llunyà
que fa palesa
la dolcesa que oneja
l'oceà de la vida
KEFAS
Passes a joc
Malgrat el fred caminen
D'escalf són u
Rafel
Helena Bonals
Amb els ulls closos
tendrament s'amanyaguen.
Ben junts avancen.
Xavier Pujol
L'anhel de fondre's
aigua pura de neu
dos esperits.
Carme Rosanas
A frec de pell,
i compassant les passes
units avancen.
Glòria Bosch i Morera
Com dues neus,
es fonen en un riu
de calidesa
Res tan a prop
com aquest gest llunyà
que fa palesa
la dolcesa que oneja
l'oceà de la vida
KEFAS
Passes a joc
Malgrat el fred caminen
D'escalf són u
Rafel
Amb els ulls closos
ResponEliminatendrament s'amanyaguen.
Ben junts avancen.
Sí que és veritat, Xavier, amb els ulls closos!
EliminaL'anhel de fondre'ns
ResponEliminaaigua pura de neu
dos esperits.
Un poema amb la puresa de la neu, Carme!
EliminaUna imatge preciosa, que dona peu a generar interessants associacions d'idees. Els tres haikus en són tres mostres genials. Gràcies a tothom!
ResponEliminaRamon,
EliminaSempre tan generós!
Somio, ben sovint, un tigre que volta per casa. I no sé si em fa por o me l'estimo. Però és veritat que el somio.
ResponEliminaJordi,
EliminaCom el de Quedem al Zurich?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA frec de pell,
ResponEliminai compasant les passes
units avancen.
Glòria,
EliminaSi t'he de dir la veritat, això mai m'ha passat. Sóc un "bitxo raro".
Exquisits haikus que, al meu parer, exploren la idea mare de la imatge, tendresa que ens fon en la unitat del cosmos. M’atreveixo a fer dues aportacions
ResponEliminaCom dues neus,
es fonen en un riu
de calidesa
Res tant a prop
com aquest gest llunyà
que fa palesa
la dolcesa que oneja
l’oceà de la vida
El haiku, per la paradoxa entre les dues neus i el riu de calidesa, m'ha arribat molt, KEFAS. El "gest llunyà" és el que jo penso davant aquesta imatge en primer lloc, penso en la meva infantesa.
ResponEliminaPasses a joc
ResponEliminaMalgrat el fred caminen
D’escalf són u
Tots aquests poemes són u, Rafel.
EliminaLa neu fa desitjable el caliu que ens espera,
ResponEliminaduran el llarg camí, el nostre cos és frontera.
M'agrada moltíssim, Olga. El cos com a frontera, com a horitzó que mai s'atrapa.
Elimina