En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 de juliol del 2017

L'ànima a la superfície

Fons de pantalla de sèrie trobat en el meu ordinador

Els raigs de sol
que tant travessen l'aigua
com espurnegen.
Nedador a qui la testa
permet d'anar endavant.
a

9 comentaris:

  1. xavier pujol27 de juliol del 2017, a les 11:08

    Les aletes dels peus també ajuden.
    Però és el cap qui vol anar endavant.

    ResponElimina
  2. Glo.Bos.blog29 de juliol del 2017, a les 12:43

    El joc de la llum i l'aigua, espurneig, refraccions...un món màgic.

    ResponElimina
  3. KRT30 de juliol del 2017, a les 20:55

    Un bon poema, Helena. El cap guia el cos cap a la llum, i avancem fent força contra l'obstacle de l'aigua. No defallim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2017, a les 23:56

      El meu poema segueix la imatge com el cap la llum, Ramon.

      Elimina
  4. Carme Rosanas9 d’agost del 2017, a les 18:27

    Sempre és el cap que ens mou endavant. El cervell en les seves dues vessants: la voluntat conscient i les emocions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 d’agost del 2017, a les 20:09

      "L'amor fet de desig i voluntat", que deia Salvador Oliva.

      Elimina
  5. Anònim18 de desembre del 2019, a les 22:52

    8. https://imgur.com/a/1IukqYU https://imgur.com/a/UiFX47T https://imgur.com/a/Qj14rQA https://imgur.com/a/shASXZA https://imgur.com/a/9mkLWYB https://imgur.com/a/8RNWxbb https://imgur.com/a/i8fRG1I

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...