En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 26 de juliol del 2017

L'ànima a la superfície

Fons de pantalla de sèrie trobat en el meu ordinador

Els raigs de sol
que tant travessen l'aigua
com espurnegen.
Nedador a qui la testa
permet d'anar endavant.

9 comentaris:

  1. Les aletes dels peus també ajuden.
    Però és el cap qui vol anar endavant.

    ResponElimina
  2. El joc de la llum i l'aigua, espurneig, refraccions...un món màgic.

    ResponElimina
  3. Un bon poema, Helena. El cap guia el cos cap a la llum, i avancem fent força contra l'obstacle de l'aigua. No defallim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu poema segueix la imatge com el cap la llum, Ramon.

      Elimina
  4. Sempre és el cap que ens mou endavant. El cervell en les seves dues vessants: la voluntat conscient i les emocions...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'amor fet de desig i voluntat", que deia Salvador Oliva.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...