En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de setembre del 2017

Felicitat pueril


Setembre dins Relats en català

Vius entre el fang
i el cel que s'hi emmiralla,
talment un ànec.
Les ganes d'embrutar-se
tan atàviques són.

Helena Bonals


Joc i alegria,
soroll d'aigua i esquitxos:
la llibertat.

KEFAS
a

19 comentaris:

  1. Fent camí24 de setembre del 2017, a les 19:48

    Quines ganes de ser petita i xipollejar en l'aigua i en el fang.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas24 de setembre del 2017, a les 23:04

    xip xap, xip xap, la pluja
    xip xap, xip xap, bassals
    xip xap, xip xap, petjades
    xip xap, xip xap, el fang
    xip xap, xip xap, rialles
    xip xap, xip xap, infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas24 de setembre del 2017, a les 23:05

      A mi tampoc em deixaven fer-ho!

      Elimina
    2. Helena Bonals25 de setembre del 2017, a les 11:32

      Molt original, Carme!
      La infantesa és vital, perquè l'home és el que queda del nen, deia Ana María Matute.

      Elimina
    3. cantireta27 de setembre del 2017, a les 12:02

      Jo tinc una sèrie de pongos surrealistes i també puerils que fan molta gràcia. Un dia els fotografiaré i explicaré contes mentiders sobre ells.

      Bon dia, valentes i estimades ;-))

      Elimina
    4. Helena Bonals27 de setembre del 2017, a les 22:08

      Gràcies per això de valentes i estimades, Montse!

      Elimina
  3. xavier pujol26 de setembre del 2017, a les 10:46

    Els infants són més a prop de la terra, i no només per proximitat física. En aquest cas, també de l'aigua.

    ResponElimina
  4. KRT27 de setembre del 2017, a les 18:20

    Cal embrutar-se mans i peus, si la cosa s'ho val. També la poesia: "maldigo la poesía del que no toma partido hasta mancharse". A balsareny cada any celebrem una cosa anomenada "Garrinkana" en què la quitxalla i el jovent s'arrosseguen pel fang i s'ho passen en gran. Els grans només ens ho podem mirar (i envejar-los).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de setembre del 2017, a les 22:11

      Ramon, Sï que fa molta enveja. És la imatge de la felicitat.

      Elimina
  5. KEFAS28 de setembre del 2017, a les 7:55

    Joc i alegria,
    soroll d’aigua i esquitxos:
    la llibertat

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs30 de setembre del 2017, a les 20:59

    A les criatures els agrada embrutar-se i xipollejar en el fang. Per als ànecs és una qüestió de buscar aliment.
    Que tinguis bona nit.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog4 d’octubre del 2017, a les 17:51

    Quin plaer -prohibit, com quasi tots- embrutar-se xipollejant amb l'aigua i el fang!
    Dius molt bé, Helena, com els ànecs.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...