En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de setembre de 2017

Felicitat pueril


Setembre dins Relats en català

Vius entre el fang
i el cel que s'hi emmiralla,
talment un ànec.
Les ganes d'embrutar-se
tan atàviques són.

Helena Bonals


Joc i alegria,
soroll d'aigua i esquitxos:
la llibertat.

KEFAS

19 comentaris:

  1. Quines ganes de ser petita i xipollejar en l'aigua i en el fang.

    ResponElimina
  2. xip xap, xip xap, la pluja
    xip xap, xip xap, bassals
    xip xap, xip xap, petjades
    xip xap, xip xap, el fang
    xip xap, xip xap, rialles
    xip xap, xip xap, infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt original, Carme!
      La infantesa és vital, perquè l'home és el que queda del nen, deia Ana María Matute.

      Elimina
    2. Jo tinc una sèrie de pongos surrealistes i també puerils que fan molta gràcia. Un dia els fotografiaré i explicaré contes mentiders sobre ells.

      Bon dia, valentes i estimades ;-))

      Elimina
    3. Gràcies per això de valentes i estimades, Montse!

      Elimina
  3. Els infants són més a prop de la terra, i no només per proximitat física. En aquest cas, també de l'aigua.

    ResponElimina
  4. Cal embrutar-se mans i peus, si la cosa s'ho val. També la poesia: "maldigo la poesía del que no toma partido hasta mancharse". A balsareny cada any celebrem una cosa anomenada "Garrinkana" en què la quitxalla i el jovent s'arrosseguen pel fang i s'ho passen en gran. Els grans només ens ho podem mirar (i envejar-los).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, Sï que fa molta enveja. És la imatge de la felicitat.

      Elimina
  5. Joc i alegria,
    soroll d’aigua i esquitxos:
    la llibertat

    ResponElimina
  6. A les criatures els agrada embrutar-se i xipollejar en el fang. Per als ànecs és una qüestió de buscar aliment.
    Que tinguis bona nit.

    ResponElimina
  7. Quin plaer -prohibit, com quasi tots- embrutar-se xipollejant amb l'aigua i el fang!
    Dius molt bé, Helena, com els ànecs.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...