En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 2 de setembre del 2017
Temps de brillar
Aquest camp en guaret d'ara
serà ple d'espigues ben aviat.
Les paraules que no brollen
seran crit aquesta nit.
Has d'aprendre a ignorar
tot el que no és bellesa,
tot el que no cap en un vers.
Aquest camp en guaret demà serà ple d'espigues. Aquest país, davallat al pou, esguarda enlaire, i també s'alça en encesa espera. És bo, tenir esperança; com deia una vella cançó escolta: "Amistat, uneix-nos; llibertat, deslliura'ns; germans, el demà serà millor".
No pleguis mai d'escriure, Helena. Fas que les estones llegint-te siguin lluminoses, tant si és poesia com si és prosa. El teu interior és ric i empàtic. Ha estat una sort haver-te conegut a través del verb. Abraçades.
Maria Dolors, Encara em queda molt per aprendre. Corregir-me a mi mateixa quan escric llarg em costa molt, tinc tendència a fer poemes breus en part per això. És com pujar una muntanya, és pesat però alhora t'agrada, ho diu el meu pare i li faig cas.
Bona proposta... ignorar tot el que no cap en un vers..
ResponEliminaCarme,
EliminaAixò que dic al final em sona d'haver-ho llegit abans, en tot cas m'ha sortit a mi.
Aquest camp en guaret demà serà ple d'espigues. Aquest país, davallat al pou, esguarda enlaire, i també s'alça en encesa espera. És bo, tenir esperança; com deia una vella cançó escolta: "Amistat, uneix-nos; llibertat, deslliura'ns; germans, el demà serà millor".
ResponEliminaRamon,
EliminaAquest és un poema que parla del moment present, torno a treballar després d'una llarga baixa.
No pleguis mai d'escriure, Helena. Fas que les estones llegint-te siguin lluminoses, tant si és poesia com si és prosa. El teu interior és ric i empàtic. Ha estat una sort haver-te conegut a través del verb. Abraçades.
ResponEliminaMaria Dolors,
EliminaEncara em queda molt per aprendre. Corregir-me a mi mateixa quan escric llarg em costa molt, tinc tendència a fer poemes breus en part per això. És com pujar una muntanya, és pesat però alhora t'agrada, ho diu el meu pare i li faig cas.
Un poema brillant!
ResponEliminaGlòria,
EliminaÉs un poema que ha sorgit davant el full en blanc, m'ho ha ensenyat el Gabriel Salvans, que cal escriure proposant-s'ho si cal.
Com fer cabre la passió en un vers? Això només ho sabeu fer les poetes.
ResponEliminaXavier,
EliminaEncara que no ho sembli, en un vers hi cap una nit estrellada, digues-li-ho sinó a Margarit.
És molt bo. Ho dic, però no caldria.
ResponEliminaI tant que cal, Jordi! Si ho dius tu va a missa.
EliminaQualsevol nit pot sortir el sol que no hem tingut durant el dia. Sempre que puguem triar, no perdem el temps amb desplaences.
ResponEliminaLa nit, la poesia, Teresa...
EliminaJo tampoc cal que digui que és molt bo. Celebro que estiguis millor, carinyo.
ResponElimina:-)**
Montse,
EliminaEstic millor però una mica accelerada, em costa dormir. L'exaltaciö política d'aquests moments hi contribueix!