En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 24 de maig de 2017

Projectar-se

No és veritat que l'Edat Mitjana
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.

19 comentaris:

  1. En Llach et diria:
    "Com t'ho podria dir
    perquè em fos senzill, i fos veritat,
    que sovint sóc tan a prop teu, si canto,
    que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes,
    i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
    que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Aquesta és l'única cançó d'amor en què veritablement em vaig projectar un dia, quan vaig sentir-la cantada per Abril Montmany, una nena de dotze anys. No s'ha repetit pas.

      Elimina
    2. I jo crec que ningú em csntarà mai aquesta cançó per a mi.

      Elimina
  2. Què faríem , si no fos pels somnis !. Els únics que ens fan volar cap el nostre desig.... no els perdis, mai !

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Artur, no els penso perdre, per vella que em faci.

      Elimina
  3. El paisatge dels somnis té un racó amable on dormen els versos esperant que tu els despertis.

    ResponElimina
  4. L'amor és molt més que les cançons i que aquest sexe i camaraderia que s'estila avui dia. Però l'amor no desapareixerà mai del tot, sempre quedarà algú i espero més que algú que sapiga estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Thomas Mann diu que el fet que t'estimin només afecta la teva vanitat. Jo tinc vocació d'estimar!

      Elimina
  5. És veritat. Ara hi som. L'Edat Mitjana és així. És el moment d'acollir les nostres senzilles veritats. El moment de recollir-nos i de recollir tot el que ens és grat i propi. De tornar a estimar els nostres clàssics. Sense luxúries, sense tocar de peus a terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Jo crec en una cita que vaig llegir dins una crítica d'Esmorzar a Can Tiffany's: la gent només vol "situar-se, fer l'amor, guanyar diners per gastar-los en fatxenderies". Jo aspiro a ser diferent, encara que pugui ser titllada de puritana.

      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  6. Cal ser somniador, i cercar sempre nous horitzons, l'inacessible estel, Ítaca... Però també és bo, de vegades, tocar una mica de peus a terra. Més que res, per estar previngut: Mowgli ha de ser àgil, si vol enfrontar-se a Shere Khan i sobreviure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Ramon, jo que sóc morena com el Mowgli, hauré de fer-te cas!

      Elimina
  7. Ai l’amor!.
    Mil cares té i mil més li caldrien
    per poder satisfer
    els anhels que concita

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va l'amor platònic, KEFAS! Cadascú per on l'enfila!

      Elimina
  8. no no hem superat l'edat mitjana ....l'amor pot emplenar tota la vida però amb quants rostres diferents ? ( és d'algú que no recordo )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      Com el "There ain't no cure for love"de Leonard Cohen. No hi ha cura, però sempre d'amor diferents.

      Elimina
  9. Xoca-la, Helena! Hi estic d'acord, sempre tornem als clàssics i molt sembla que l'amor no existeix més enllà de les cançons i la literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És terrible arribar a aquesta conclusiö, Teresa. Tant pels altres com per a mi mateixa.

      Elimina