No és veritat que l'Edat Mitjana
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.
En Llach et diria:
ResponElimina"Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i fos veritat,
que sovint sóc tan a prop teu, si canto,
que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo."
Xavier,
EliminaAquesta és l'única cançó d'amor en què veritablement em vaig projectar un dia, quan vaig sentir-la cantada per Abril Montmany, una nena de dotze anys. No s'ha repetit pas.
I jo crec que ningú em csntarà mai aquesta cançó per a mi.
EliminaQuè faríem , si no fos pels somnis !. Els únics que ens fan volar cap el nostre desig.... no els perdis, mai !
ResponEliminaNo, Artur, no els penso perdre, per vella que em faci.
EliminaEl paisatge dels somnis té un racó amable on dormen els versos esperant que tu els despertis.
ResponEliminaOlga,
Eliminasort dels versos!!!
L'amor és molt més que les cançons i que aquest sexe i camaraderia que s'estila avui dia. Però l'amor no desapareixerà mai del tot, sempre quedarà algú i espero més que algú que sapiga estimar.
ResponEliminaCarme,
EliminaThomas Mann diu que el fet que t'estimin només afecta la teva vanitat. Jo tinc vocació d'estimar!
És veritat. Ara hi som. L'Edat Mitjana és així. És el moment d'acollir les nostres senzilles veritats. El moment de recollir-nos i de recollir tot el que ens és grat i propi. De tornar a estimar els nostres clàssics. Sense luxúries, sense tocar de peus a terra.
ResponEliminaJordi,
EliminaJo crec en una cita que vaig llegir dins una crítica d'Esmorzar a Can Tiffany's: la gent només vol "situar-se, fer l'amor, guanyar diners per gastar-los en fatxenderies". Jo aspiro a ser diferent, encara que pugui ser titllada de puritana.
Gràcies pel teu comentari!
Cal ser somniador, i cercar sempre nous horitzons, l'inacessible estel, Ítaca... Però també és bo, de vegades, tocar una mica de peus a terra. Més que res, per estar previngut: Mowgli ha de ser àgil, si vol enfrontar-se a Shere Khan i sobreviure.
ResponEliminaÉs curiós, Ramon, jo que sóc morena com el Mowgli, hauré de fer-te cas!
EliminaAi l’amor!.
ResponEliminaMil cares té i mil més li caldrien
per poder satisfer
els anhels que concita
A mi em va l'amor platònic, KEFAS! Cadascú per on l'enfila!
Eliminano no hem superat l'edat mitjana ....l'amor pot emplenar tota la vida però amb quants rostres diferents ? ( és d'algú que no recordo )
ResponEliminaElfreelang,
EliminaCom el "There ain't no cure for love"de Leonard Cohen. No hi ha cura, però sempre d'amor diferents.
Xoca-la, Helena! Hi estic d'acord, sempre tornem als clàssics i molt sembla que l'amor no existeix més enllà de les cançons i la literatura.
ResponEliminaÉs terrible arribar a aquesta conclusiö, Teresa. Tant pels altres com per a mi mateixa.
Elimina