En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de desembre de 2017

Esplendor

CHAGALL Baie de Sanges dins Relats en català


És lluna plena
quan el que és submergit
floreix al cel.

Helena Bonals


Ningú t'espera,
sirena enamorada
del clar de lluna,
en el blau d'aquest somni
d'aigua i silenci

KEFAS

La lluna plena,
la deesa nocturna,
clara bellesa

Xavier Pujol

La mar celeste
té una lluna esclatada
quan tu floreixes

novesflors

15 comentaris:

  1. Lluna plena, que emmiralla la bellesa oculta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, Artur! La lluna emmiralla el sol absent.

      Elimina
  2. Molt suggerent, com tot en Chagall, aquesta "Baie des Anges". I el teu haiku també. Hi ha moltes belleses submergides, que furgant una mica les tindríem a l'abast; i el dia que es manifesten és com un esclat, com si florissin al cel.

    ResponElimina
  3. Ningú t’espera,
    sirena enamorada
    del clar de lluna,
    en el blau d’aquest somni
    d’aigua i de silenci

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui no està enamorat del clar de lluna, KEFAS?

      Elimina
  4. La lluna plena,
    la deesa nocturna,
    clara bellesa.

    ResponElimina
  5. La mar celeste
    té una lluna esclatada
    quan tu floreixes.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt això de el que és submergit floreix al cel... la lluna plena, diuen, que pot provocar canvis màgics en moltes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Quan vaig escriure aquest haiku, vaig ser conscient que era un poema de nivell lluna plena només acabar-lo; no vull ser pretenciosa, però ho sabia. I això que d'entrada aquest quadre no em deia res! A més a més és molt optimista i llegir-lo em posa de bon humor. Crec que és una d'aquelles vegades en què l'art s'anticipa a la vida, que m'està a punt de passar alguna cosa molt maca, que sóc a punt de florir. O simplement que és Nadal.

      PS: Per cert, no em contestes el mail sobre la Pilar Valero! Podràs venir a llegir algun dels seus poemes el dissabte 27 de gener a les 12h?

      Elimina
  7. Vaig enretirant cortines. I després, l'esplendor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sï, l'esplendor al final, Jordi! Perquè ja hi era al principi. "el sol,/ pèndol daurat,/ balla amb el temps", diu la Pilar Valero.

      Elimina