En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de desembre del 2017

Esplendor

CHAGALL Baie de Sanges dins Relats en català


És lluna plena
quan el que és submergit
floreix al cel.

Helena Bonals


Ningú t'espera,
sirena enamorada
del clar de lluna,
en el blau d'aquest somni
d'aigua i silenci

KEFAS

La lluna plena,
la deesa nocturna,
clara bellesa

Xavier Pujol

La mar celeste
té una lluna esclatada
quan tu floreixes

novesflors
a

15 comentaris:

  1. artur8 de desembre del 2017, a les 19:01

    Lluna plena, que emmiralla la bellesa oculta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de desembre del 2017, a les 19:35

      Molt ben trobat, Artur! La lluna emmiralla el sol absent.

      Elimina
  2. KRT8 de desembre del 2017, a les 19:59

    Molt suggerent, com tot en Chagall, aquesta "Baie des Anges". I el teu haiku també. Hi ha moltes belleses submergides, que furgant una mica les tindríem a l'abast; i el dia que es manifesten és com un esclat, com si florissin al cel.

    ResponElimina
  3. KEFAS8 de desembre del 2017, a les 20:46

    Ningú t’espera,
    sirena enamorada
    del clar de lluna,
    en el blau d’aquest somni
    d’aigua i de silenci

    ResponElimina
  4. xavier pujol9 de desembre del 2017, a les 11:34

    La lluna plena,
    la deesa nocturna,
    clara bellesa.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals9 de desembre del 2017, a les 12:02

    Bellesa sense paliatius, Xavier.

    ResponElimina
  6. novesflors9 de desembre del 2017, a les 18:20

    La mar celeste
    té una lluna esclatada
    quan tu floreixes.

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas10 de desembre del 2017, a les 19:15

    M'agrada molt això de el que és submergit floreix al cel... la lluna plena, diuen, que pot provocar canvis màgics en moltes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de desembre del 2017, a les 19:31

      Carme,
      Quan vaig escriure aquest haiku, vaig ser conscient que era un poema de nivell lluna plena només acabar-lo; no vull ser pretenciosa, però ho sabia. I això que d'entrada aquest quadre no em deia res! A més a més és molt optimista i llegir-lo em posa de bon humor. Crec que és una d'aquelles vegades en què l'art s'anticipa a la vida, que m'està a punt de passar alguna cosa molt maca, que sóc a punt de florir. O simplement que és Nadal.

      PS: Per cert, no em contestes el mail sobre la Pilar Valero! Podràs venir a llegir algun dels seus poemes el dissabte 27 de gener a les 12h?

      Elimina
  8. Jordi Dorca5 de gener del 2018, a les 14:22

    Vaig enretirant cortines. I després, l'esplendor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de gener del 2018, a les 15:34

      Sï, l'esplendor al final, Jordi! Perquè ja hi era al principi. "el sol,/ pèndol daurat,/ balla amb el temps", diu la Pilar Valero.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...