En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Les llibretes i les plomes sempre inspiren alguna cosa... a vegades fan respecte i tot: tan boniques i plenes de fulls en blanc, però un cop començades, a i m'estiren.
ResponEliminaCarme,
EliminaEn tinc alguna que de tan maca em sap greu començar-la. Però el millor regal que em poden fer és una llibreta.
Aquesta és molt bonica, jo vaig tenir una igual o semblant, quadriculada i escrivia molt bé, la ploma lliscava suaument i sense córrer la tinta. Que la gaudeixis
ResponEliminaAlfonso,
EliminaLa que faig servir ara mateix és semblant. M'agraden molt les Moleskine!
No te n'estiguis de començar la llibreta.La moleskine és agraïda.
ResponEliminaXavier,
EliminaPrefereixo que em regalin una llibreta en blanc que no pas un llibre escrit!
Una llibreta nova és sempre molt, molt seductora. També per a mi és un dels millors regals. I només a les nostres mans està el fet d'omplir-la de dignitat...
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Montse! Estic colgada de llibretes com de llibres...
EliminaEls artistes i creatius us estimeu més una lliberta en blanc per escriure-hi, una tela per pintar-hi, un pentagrama per omplir-lo de notes... I els marcs són molt importants, tens raó. Però quan hi has escrit, pintat, compost, esculpit... Aleshores hi ha l'art. Estrena la llibreta, vinga!
ResponEliminaRamon,
EliminaM'agrada això de la tela i el pentagrama!