M'agrada molt el teu sentit de l'humor, Jordi! Més que res perquè denota joia de viure. Aquest poema de Machado és d'aquells amb els que vibro sense acabar d'entendre'ls, com passa amb la bona poesia.
Jo de més jove feia servir plomes, però sempre acabaven tacant-me les butxaques de les camises (o, pitjor, de les americanes) i m'hi embrutava els dits. Fa anys que hi vaig renunciar, de primer passant-me als retoladors de punta fina 8que també, més d'un cop, em posava destapats a la butxaca de la camisa, amb l'irreversible estrall corresponent, i la bronca domèstica). Ara fa anys que tiro de bolígrafs barats i llapis portamines i escric més que res amb l'ordinador. Però ara em fas pensar que potser l'abandó de les muses va coincidir amb el meu previ refús de les plomes... Chi lo sà?
Ramon, a tu les muses no t'han abandonat mai! Ets un crack! Jo no em taco, només els dits, però n'he trencat unes quantes, de plomes, a la meva vida. Escriure amb llapis portamines també m'agrada. Ara, quan tinc una idea, l'escric a les "Notes" del mòbil.
Tu has escrit novel·la també, suposo que amb tant de text és normal acabar embrutant-se. Jo odio els bolis, però ara hi ha una versió del BIC platejada o daurada que em crida l'atenció.
Gemma, segons com es miri és millor no reviure, si haguéssim de convertir qualsevol pecat nostre en etern, seria molt fort, com venia a dir Margarit una vegada.
Llavors li demanarem que ressusciti.
ResponEliminaQue també podria ser.
M'agrada molt el teu sentit de l'humor, Jordi! Més que res perquè denota joia de viure.
EliminaAquest poema de Machado és d'aquells amb els que vibro sense acabar d'entendre'ls, com passa amb la bona poesia.
Pots reescriure el que escrivies amb aquesta ploma... amb una altra ploma.
ResponEliminaPerò no és el mateix, Xavier! Això em va passar amb la ploma que em van regalar pels 40 anys. L'enyoro!
EliminaHi ha coses que es perden, venen i se'n van, i potser està bé així.
ResponEliminaSí, Consol, hi ha tristeses que estan directament relacionades amb la felicitat.
EliminaEls canvis són inevitables, però poden servir per millorar. La ploma no serà la mateixa, però la mà que la guia, si.
ResponEliminaM'agrada molt el que dius, Glòria!
EliminaJo de més jove feia servir plomes, però sempre acabaven tacant-me les butxaques de les camises (o, pitjor, de les americanes) i m'hi embrutava els dits. Fa anys que hi vaig renunciar, de primer passant-me als retoladors de punta fina 8que també, més d'un cop, em posava destapats a la butxaca de la camisa, amb l'irreversible estrall corresponent, i la bronca domèstica). Ara fa anys que tiro de bolígrafs barats i llapis portamines i escric més que res amb l'ordinador. Però ara em fas pensar que potser l'abandó de les muses va coincidir amb el meu previ refús de les plomes... Chi lo sà?
ResponEliminaRamon,
Eliminaa tu les muses no t'han abandonat mai! Ets un crack!
Jo no em taco, només els dits, però n'he trencat unes quantes, de plomes, a la meva vida. Escriure amb llapis portamines també m'agrada. Ara, quan tinc una idea, l'escric a les "Notes" del mòbil.
Tu has escrit novel·la també, suposo que amb tant de text és normal acabar embrutant-se. Jo odio els bolis, però ara hi ha una versió del BIC platejada o daurada que em crida l'atenció.
EliminaReescriure crec que sí, reviure ja és més difícil (com deia Heràclit ;)
ResponEliminaGemma,
Eliminasegons com es miri és millor no reviure, si haguéssim de convertir qualsevol pecat nostre en etern, seria molt fort, com venia a dir Margarit una vegada.
A VECES NOSOTROS SOMOS ESA PLUMA, Y SEGUIMOS ESCRIBIENDO Y REESCRIBIENDO.
ResponEliminaABRAZOS
Hi ha plomes trencades que, encara que malament, continuen escrivint, AdolfO.
EliminaAbraçades!
Si podem escriure de nou, perquè reescriure? Amb la mateixa ploma o amb una altra... fins i tot amb la memòria.
ResponEliminaEl subconscient no deixa d'escriure mai, Carme!
Elimina