En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 15 de febrer de 2017

Autoescrit

Droste, Thilo Self Portrait

Ser creativa
em fa més autoestima
que tu m'estimis.

Cap succedani,
sols vull ser jo mateixa,
en pau amb mi.

Trobar bellesa,
revelar la bondat,
diu molt de tu.

Tinc l'egoisme
de projectar-me sempre
en el que veig.

El jo i el tu
només depèn de mi.
Sóc jo que estimo.

En el reflex,
nom no pronunciat,
el sentiment.

Helena Bonals


Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.

KEFAS

25 comentaris:

  1. Et defineixes poèticament. Et mostres (metafòricament) nua.
    Potser en la quarta estrofa exageres una mica. No considero que siguis egoista pel fet de projectar-te en el que veus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      no suporto el nudisme, m'agraden les metàfores!

      Elimina
    2. I no són ben bé estrofes, són haikus força independents. M'he ben exprimit.

      Elimina
  2. M'agraden molt aquests haikus (al marge que jo, més de l'escola ribiana, preferiria que tots els versos acabessin amb mot pla; però accepto la teva llibertat creativa). Justament de creativitat va la cosa, i de saber cercar i trobar la bellesa; i de projectar-se l'artista en la seva obra d'art (que no és ser egoista ni narcisista). Sobre sentiments i estimacions, ja no em veig amb cor d'opinar, però és ben cert que l'amor (correspost o no, satisfet o platònic) és el principal motor de l'art, poesia inclosa. Tu no paris de ser creativa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé perfectament, Ramon, que l'amor és el principal motor de l'art!

      Elimina
  3. Tot ens defineix com a éssers humans: estimar, voler ser nosaltres mateixos, cercar la bellesa, descobrir la bondat, projectar-nos a partir del que som ... tot el manifestem en els nostres sentiments.
    En uns quants versos marques tota la nostra vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Després del que dius tinc un ego molt gran!

      Elimina
  4. Un pou de seda
    on es recull el xàfec
    de tanta set.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O el Superjò, després de l'allò i el jo.

      L’ALLÒ

      Quan s’emmiralla
      en l’escuma dels dies
      l’omple el desig
      d’anar molt més amunt
      d’on els somnis habiten


      EL JO

      Un forn de vida
      on cremar l’esperança
      de ser ningú.

      Elimina
    2. M'hi sento identificada, en aquests versos, KEFAS.
      Quan pugui te'ls pujo a dalt.

      Elimina
  5. SE NOTA QUE ERES UNA PERSONA AUTÉNTICA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      Tu sí que ets autèntic!
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Continua sent creativa, continua sent tu mateixa i projectant-te. Això et fa única. Preciosos haikus.

    ResponElimina
  7. creativa , poeta, sincera , brillant !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      Això de "poeta" és difícil d'arribar a considerar-se''n.

      Elimina
  8. Boníssims, uns haikus genials. El quant i el cinquè m'agraden especialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això vol dir que tu també et projectes en les meves paraules, Glòria!

      Elimina
  9. M'agraden els que busquen la bellesa i troben bondat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Consol! Ja està bé de ser criticons.

      Elimina
  10. Si la teva vida és projecció de la bellesa,
    el missatge et precedirà camí del cel:
    t'anunciarà el teu reflex, la teva aura.
    Olga X.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós, Olga, es fa llegir i rellegir. Els reflexos, la poesia, que no s'acabin mai.
      Per cert, quan escric amb aquesta facilitat penso en el que tu deies dels autors que tenen sequera creativa. Com més avanço més coses tinc per dir.

      Elimina
  11. Res de succedanis, Helena! Per descomptat! Cadascú ha de ser ell mateix, tal com és, amb honestedat i harmonia, si pot ser
    M'agrada molt el de la bellesa i la bondat.
    I també trobo genial "el jo i el tu depèn només de mi" m'encanta.
    Hi ha una veritat profunda a dins que no tothom sap veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo, amb l'excepció que confirma la regla, no he deixat mai ningú. Sempre són els altres, per poc que estimi. Margarit també diu que ell no ha deixat mai cap casa.

      Elimina