 |
| Droste, Thilo Self Portrait |
Ser creativa
em fa més autoestima
que tu m'estimis.
Cap succedani,
sols vull ser jo mateixa,
en pau amb mi.
Trobar bellesa,
revelar la bondat,
diu molt de tu.
Tinc l'egoisme
de projectar-me sempre
en el que veig.
El jo i el tu
només depèn de mi.
Sóc jo que estimo.
En el reflex,
nom no pronunciat,
el sentiment.
Helena Bonals
Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.
KEFAS
Helena Bonals
Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.
KEFAS
Et defineixes poèticament. Et mostres (metafòricament) nua.
ResponEliminaPotser en la quarta estrofa exageres una mica. No considero que siguis egoista pel fet de projectar-te en el que veus.
Xavier,
Eliminano suporto el nudisme, m'agraden les metàfores!
I no són ben bé estrofes, són haikus força independents. M'he ben exprimit.
EliminaM'agraden molt aquests haikus (al marge que jo, més de l'escola ribiana, preferiria que tots els versos acabessin amb mot pla; però accepto la teva llibertat creativa). Justament de creativitat va la cosa, i de saber cercar i trobar la bellesa; i de projectar-se l'artista en la seva obra d'art (que no és ser egoista ni narcisista). Sobre sentiments i estimacions, ja no em veig amb cor d'opinar, però és ben cert que l'amor (correspost o no, satisfet o platònic) és el principal motor de l'art, poesia inclosa. Tu no paris de ser creativa!
ResponEliminaJa ho sé perfectament, Ramon, que l'amor és el principal motor de l'art!
EliminaTot ens defineix com a éssers humans: estimar, voler ser nosaltres mateixos, cercar la bellesa, descobrir la bondat, projectar-nos a partir del que som ... tot el manifestem en els nostres sentiments.
ResponEliminaEn uns quants versos marques tota la nostra vida.
Alfonso,
EliminaDesprés del que dius tinc un ego molt gran!
Un pou de seda
ResponEliminaon es recull el xàfec
de tanta set.
KEFAS,
EliminaAixò ho seria la lluna.
O el Superjò, després de l'allò i el jo.
EliminaL’ALLÒ
Quan s’emmiralla
en l’escuma dels dies
l’omple el desig
d’anar molt més amunt
d’on els somnis habiten
EL JO
Un forn de vida
on cremar l’esperança
de ser ningú.
M'hi sento identificada, en aquests versos, KEFAS.
EliminaQuan pugui te'ls pujo a dalt.
SE NOTA QUE ERES UNA PERSONA AUTÉNTICA.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
EliminaTu sí que ets autèntic!
Una abraçada.
Continua sent creativa, continua sent tu mateixa i projectant-te. Això et fa única. Preciosos haikus.
ResponEliminaThank you, Mari!
Eliminacreativa , poeta, sincera , brillant !!!!
ResponEliminaElfreelang,
EliminaAixò de "poeta" és difícil d'arribar a considerar-se''n.
Boníssims, uns haikus genials. El quant i el cinquè m'agraden especialment.
ResponEliminaAixò vol dir que tu també et projectes en les meves paraules, Glòria!
EliminaM'agraden els que busquen la bellesa i troben bondat.
ResponEliminaA mi també, Consol! Ja està bé de ser criticons.
EliminaSi la teva vida és projecció de la bellesa,
ResponEliminael missatge et precedirà camí del cel:
t'anunciarà el teu reflex, la teva aura.
Olga X.
Preciós, Olga, es fa llegir i rellegir. Els reflexos, la poesia, que no s'acabin mai.
EliminaPer cert, quan escric amb aquesta facilitat penso en el que tu deies dels autors que tenen sequera creativa. Com més avanço més coses tinc per dir.
Res de succedanis, Helena! Per descomptat! Cadascú ha de ser ell mateix, tal com és, amb honestedat i harmonia, si pot ser
ResponEliminaM'agrada molt el de la bellesa i la bondat.
I també trobo genial "el jo i el tu depèn només de mi" m'encanta.
Hi ha una veritat profunda a dins que no tothom sap veure.
Carme,
EliminaJo, amb l'excepció que confirma la regla, no he deixat mai ningú. Sempre són els altres, per poc que estimi. Margarit també diu que ell no ha deixat mai cap casa.