En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 18 de setembre del 2017

1-O



Vas néixer amb la capacitat de pensar, de sentir, d'emocionar-te, de dubtar, d'equivocar-te, de tenir joia de viure, de ser un 1O...

Quin xoc de trens? Només cal seguir el que et diu la teva locomotora.
a

11 comentaris:

  1. Galionar19 de setembre del 2017, a les 19:50

    Molt ben dit, Helena! Agudesa i enginy en el teu post!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de setembre del 2017, a les 22:15

      Montse,
      Darrerament observo el bon humor en les tertúlies de la tele. Se m'encomana.

      Elimina
  2. Glo.Bos.blog21 de setembre del 2017, a les 11:54

    Un xoc de trens innecessari, però que sembla imminent.
    Hauré de mirar més la televisió, a veure si s'encomana l'optimisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de setembre del 2017, a les 13:49

      En un xoc de trens hi ha morts, espero que no sigui el cas, Glòria!

      Elimina
  3. KRT23 de setembre del 2017, a les 13:51

    Amb un somriure, la revolta. Ho expliques molt bé, Helena. Reeixirem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de setembre del 2017, a les 17:11

      És una revolució, Ramon, pacífica però revolució!

      Elimina
    2. KRT27 de setembre del 2017, a les 18:22

      I diria que en aquesta Europa on l'extrema dreta va traient el nas cada cop més sense vergonya, la revolta pacífica i il·lusionada dels catalans és (o hauria de ser) una llum d'esperança per al vell continent.

      Elimina
  4. xavier pujol24 de setembre del 2017, a les 14:22

    "No volem ser..." Per això direm sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de setembre del 2017, a les 15:20

      Xavier,
      El no de la desobediència a Espanya, el sí de l'obediència a Catalunya.

      Elimina
  5. Carme Rosanas24 de setembre del 2017, a les 16:25

    Seguirem la nostra locomotora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de setembre del 2017, a les 17:34

      Seguirem el nostre cor i la nostra raó, que deia Forster, Carme.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...