En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 21 de novembre del 2017

Amor núvol

Cap gran amor, només la tendresa.
Sylvia Plath


Els amors, com els
eufemismes, neixen morint.
Però mentre es mantenen
en metàfora, no és tot perdut.
Són com un poema
que mai l'acabes del tot.
No puc donar el que no tinc,
el que no sento.

8 comentaris:

  1. Sovint és bonic que els amors es mantinguin en metàfora, però no sempre és senzill d'aconseguir. A vegades és impossible.

    Ningú pot donar el que no té, el què no sent... ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Ho dic per experiència, tot això. I no vull repetir.

      Elimina
  2. No només els amors neixen morint. Cadascú de nosaltres, en el moment de néixer estem predestinats a mori.
    Mentrestant, en la vida i en l'amor, com diuen les "Roba estesa":
    "Viu, viu, viu,
    viu que la vida et somriu.
    Jo et cantaria
    si tu volguessis estar amb mi."

    ResponElimina
  3. Diuen que som el que donem.
    Vet aquí la generositat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho ets molt, de generós, Jordi.
      Però jo ja he provat de ser vogal o bogal, no sé com s'escriu, i simplement no puc repetir. I d'egoïsta no en sóc, no conec ningú que doni tot el que guanya al seu pare. Jo sóc com la Cordèlia de "El rei Lear", l'única que estima de debò, encara que d'entrada no ho sembli. La meva firma no té rúbrica, perquè jo sóc sincera.

      Elimina
  4. "Amor núvol" em remet a un títol del Valentí Parcerisa. Avui, el "núvol" és aquest espai indefinit, una mena de llimbs, on s'emmagatzema tota mena d'informació i, amb una mica de sort, pots trobar-hi allò que un dia hi vas desar, i encara amb més sort, es pot compartir amb altres. De fet, és el que passa amb la literatura i l'art: que en certa manera ens permeten de comunicar-nos amb gent d'èpoques passades i qui sap si transmetre idees i sentiments a sensibilitats del futur. Mentrestant, sobrevivim amb les nostres il·lusions i els nostres desencisos, i per molts anys! Gràcies pels teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      l'hi he manllevat al Valentí!
      Però en un sentit diferent. A mi ja m'agrada que l'amor sigui núvol, ell potser no ho hauria volgut.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...