"For nothing now can ever come to any good", un plany a la mort d'un amic. I sí, un arbre mort ja només pot ser testimoni del passat, i en un pedregar la llavor no hi germina; però altres arbres creixeran, i "the green leaves of summer" ens cridaran a casa. D'altra banda, l'esment a les ruïnes del Partenó em fa pensar, per força, en el poema "Súnion" de les 'Elegies de Bierville': un temple "ric del que ha donat, i en sa ruïna més pur". És l'esperança.
Trobava a faltar els teus versos Helena. En aquest cas els teus haikus.
ResponEliminaXavier,
EliminaA l'Agost està tot com aquest arbre, però jo és quan més temps tinc per escriure. "El món del revés"!
Són com un clam
ResponEliminales branques despullades.
Uns braços erms.
Un clam, un cant a crits, Carme, m'agrada molt!
EliminaQuin bell exemple, els arbres vells... resisteixen ventades i pluges perquè tenen unes arrels que estimen la terra.
ResponEliminaUna abaçada.
Els arbres vells són un exemple a seguir, Olga.
EliminaEstic llegint "Reencarnacions miserables"! De moment és molt original, a banda de ben escrit.
"For nothing now can ever come to any good", un plany a la mort d'un amic. I sí, un arbre mort ja només pot ser testimoni del passat, i en un pedregar la llavor no hi germina; però altres arbres creixeran, i "the green leaves of summer" ens cridaran a casa. D'altra banda, l'esment a les ruïnes del Partenó em fa pensar, per força, en el poema "Súnion" de les 'Elegies de Bierville': un temple "ric del que ha donat, i en sa ruïna més pur". És l'esperança.
ResponEliminaÉs una hipérbole, aquest vers d'Auden, però quan t'hi trobes ho sents així. "Súnion" és molt bo, crec que m'inspira una mica.
ResponElimina