En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 22 d’agost del 2017

Perquè ja res pot dur-me res de bo

Arbre vell dins Relats en català

El Partenó,
les ruïnes més altives,
del passat branques.

Helena Bonals


Són com un clam
les branques despullades.
Uns braços erms.

Carme Rosanas

8 comentaris:

  1. Trobava a faltar els teus versos Helena. En aquest cas els teus haikus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      A l'Agost està tot com aquest arbre, però jo és quan més temps tinc per escriure. "El món del revés"!

      Elimina
  2. Són com un clam
    les branques despullades.
    Uns braços erms.

    ResponElimina
  3. Quin bell exemple, els arbres vells... resisteixen ventades i pluges perquè tenen unes arrels que estimen la terra.
    Una abaçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els arbres vells són un exemple a seguir, Olga.
      Estic llegint "Reencarnacions miserables"! De moment és molt original, a banda de ben escrit.

      Elimina
  4. "For nothing now can ever come to any good", un plany a la mort d'un amic. I sí, un arbre mort ja només pot ser testimoni del passat, i en un pedregar la llavor no hi germina; però altres arbres creixeran, i "the green leaves of summer" ens cridaran a casa. D'altra banda, l'esment a les ruïnes del Partenó em fa pensar, per força, en el poema "Súnion" de les 'Elegies de Bierville': un temple "ric del que ha donat, i en sa ruïna més pur". És l'esperança.

    ResponElimina
  5. És una hipérbole, aquest vers d'Auden, però quan t'hi trobes ho sents així. "Súnion" és molt bo, crec que m'inspira una mica.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...