En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de novembre de 2017

Ho agafes?

Fulla seca dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan innocent sóc jo.
Em nego a caure del tot,
lluito contra la maduresa
fins el miraculós filferro
on desafiar la gravetat.
Ara, que no bufi més el vent,
que no plogui, em cal.
Renegant del destí.

Helena Bonals


El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Carme Rosanas

Funambulesca,
sobre el fil d'un poema
entre dos núvols

KEFAS

15 comentaris:

  1. El fràgil equilibri
    de volar sense ales.
    De no tocar de peus a terra,
    d'habitar els somnis.
    La disconformitat ens sosté.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Crec que en tot això les dones som més expertes. Tot i que Kafka tampoc volia tocar de peus a terra! Les dones artistes, potser.

      Elimina
  2. Observació de profunda sensibilitat la que has escrit, Helena.
    Per un moment he volgut ser fulla vista pels teus ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que ho ets, Olga. "Sólo digo mi canción para quien conmigo va".

      Elimina
  3. Quina mirada poètica tan exquisida tens, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Aquesta foto va ser veure-la i vibrar, quan encara no havia entès res.

      Elimina
  4. Dos poemes magnífics. M'ha recordat una cançó que alguna coral cantava quan jo era jovenet: "Som unes plomes al vent, portades per l'amor, portades pel dolor vers l'eterna claror..." L'equilibri sempre és precari, però ens cal confiar (i agafar-nos tan fort com puguem al filferro!). Gràcies, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'equilibri sempre és precari, és evident. M'agrada aquesta foto que eternitza l'instant.

      Elimina
  5. Funambulesca,
    sobre el fil d’un poema
    entre dos núvols

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...