 |
| Fulla seca dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Tan innocent sóc jo.
Em nego a caure del tot,
lluito contra la maduresa
fins el miraculós filferro
on desafiar la gravetat.
Ara, que no bufi més el vent,
que no plogui, em cal.
Renegant del destí.
Helena Bonals
El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.
Carme Rosanas
Funambulesca,
sobre el fil d'un poema
entre dos núvols
KEFAS
El fràgil equilibri
ResponEliminade volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.
Carme,
EliminaCrec que en tot això les dones som més expertes. Tot i que Kafka tampoc volia tocar de peus a terra! Les dones artistes, potser.
M'agrada molt l'últim vers!
EliminaMestra Helena, mestra Carme.
ResponEliminaXavier,
EliminaJo penso que ets més que un alumne!
Observació de profunda sensibilitat la que has escrit, Helena.
ResponEliminaPer un moment he volgut ser fulla vista pels teus ulls.
Segur que ho ets, Olga. "Sólo digo mi canción para quien conmigo va".
EliminaQuina mirada poètica tan exquisida tens, Helena!
ResponEliminaGlòria,
EliminaAquesta foto va ser veure-la i vibrar, quan encara no havia entès res.
Dos poemes magnífics. M'ha recordat una cançó que alguna coral cantava quan jo era jovenet: "Som unes plomes al vent, portades per l'amor, portades pel dolor vers l'eterna claror..." L'equilibri sempre és precari, però ens cal confiar (i agafar-nos tan fort com puguem al filferro!). Gràcies, Helena.
ResponEliminaSí, l'equilibri sempre és precari, és evident. M'agrada aquesta foto que eternitza l'instant.
EliminaFunambulesca,
ResponEliminasobre el fil d’un poema
entre dos núvols
Quin fil de poema més bell, KEFAS!
EliminaEl teu, és clar !
ResponEliminaMoltes gràcies, KEFAS!
Elimina