 |
| Aquàtica dins Relats en català |
Sempre endavant.
Submergida en els versos
guanyes la llebre.
Helena Bonals
A un mar de versos
entre llençols maragdes
els mots avancen.
Xavier Pujol
Sempre hi ha un vers
guardat sota l'escut
que mai aflora
i en l'oceà del temps
els segles en fan roca.
KEFAS
És amb la closca
que es diu, molt més que amb l'aigua
que és transparent.
Helena Bonals
La closca parla,
entre les transparències,
d'allò que amaga.
Carme Rosanas
La closca amaga
un cos lleuger, valent
que sempre avança.
Glòria Bosch i Morera
A un mar de versos
ResponEliminaentre llençols maragdes
els mots avancen.
Bona inspiració d'estiu, Xavier!
EliminaSempre hi ha un vers
ResponEliminaguardat sota l’escut
que mai aflora
i en l’oceà del temps
els segles en fan roca.
M'agrada molt més aquest poema que els dos que has publicat a Relats en català, KEFAS, és rodó. Me n'estàs inspirant un altre.
EliminaA mi també m’agrada més. Sovint ni nosaltres mateixos sabem què amaguem sota la cuirassa. I quan, passat el temps, ens en adonem, ja és un fòssil sense vida.
EliminaUn fòssil que només té vida en l'art.
EliminaLa closca parla,
ResponEliminaentre les transparències,
d'allò que amaga.
Complementes molt bé el meu haiku, Carme.
EliminaVoleu dir ?. Al meu parer la closca és allò que impedeix accedir al interior. Sabem com és una tortuga per dins ?
EliminaKEFAS,
EliminaUn poema, una metàfora, mostra el món al mateix temps que l'amaga, tinc entès.
La closca amaga
ResponEliminaun cos lleuger, valent
que sempre avança.
Glòria,
EliminaLa forma amaga el fons, el cos, efectivament.
Estira el coll i veu la llum de fora. Quan en té prou, l'amaga.
ResponEliminaOlga,
EliminaEntre empatia i abstracció. Molt ben vist.
Aplaudeixo els poemes de tots. En sabeu un niu! Gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies, en nom dels altres, Ramon!
Elimina