En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 7 de juliol del 2017

La meva inspiració

Fotografia de Gabriel Salvans, 6 de juliol del 2017

En cada imatge
sóc jo: deix infantil,
molt exigent
i un bon tros poc humana.
Dignitat de lectora.

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ho sóc sense necessitat que m'ho corroborin, Xavier! M'agrada el teu joc de paraules.

      Elimina
  2. Et coneixes i et saps definir, Helena, no tothom ho pot fer.
    Però, poc humana?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Ho dic perquè m'ho deia una psicòloga. Jo crec que estimo molt, però no sóc gaire carinyosa ni sóc apassionada, com la meva àvia.

      Elimina
  3. Ostres tu! Quina psicòloga... quines coses de dir!

    Em fa molta gràcia l'expressió concentrada de la teva cara, en aquesta foto. L'encertes amb el deix intantil, molt ben definit.

    Que no falti mai la dignitat en cap aspecte, en l'aspecte de lectora, tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Un dia em va dir que m'havia estat fent una teràpia per tornar-me més humana... jo hi vaig anar per recuperar la creativitat, i em devia veure així.
      M'agrada molt Pessoa, no sé pas si l'aire infantil me m'inspira ell. Sóc de dir la veritat com els nens. I estic enamorada de la meva infantesa.

      A història de l'art ens deien que la imatge d'algú llegint és la imatge de la dignitat. No sé si es pot ser digne d'aquesta manera enlloc més.

      Elimina
  4. Poc humana, llegint Pessoa? Potser volia dir més sociable, més mal·leable, més "políticament correcta"... Però humana!

    Sí, dignitat de lectora. Per què no, també, escrivint? O simplement pensant, com aquell de Rodin?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Crec que Pessoa era força especial, si no poc humà. A la pobra Ofelia no la va tractar massa bé.

      Jo hi estic d'acord, que sóc poc humana, en el sentit més material de la paraula. En el sentit més espiritual, perquè en té dos, sóc molt humana. No sé si m'explico!
      La dignitat de lectora m'ha dut a la d'escriptora, és veritat. Escrivim perquè hem llegit.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...