En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 d’abril del 2017

My love won't wait




Una cançó amb una tonada
d'un deix molt romàntic,
només per acabar dient això.
És ara i sempre, Elvis es va equivocar
de conjunció, a banda d'afegir-hi una ena.
És l'ara de la poesia
i el sempre de la prosa.

14 comentaris:

  1. La poesia és d'avui, de demà i de sempre. Benvinguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia s'eternitza en la prosa.
      La prosa es fa immutable en la poesia.

      Elimina
  2. poesia en prosa , prosa poètica, sense una de les cames aniríem coixes per la vida

    ResponElimina
  3. Hi ha moments en la vida, tanmateix, que hem de dir "ara o mai", pensant que, en positiu, serà "ara i per sempre", com el cor final del Messies de Händel (referit a un altre tipus d'esperança): "forever and ever". També la poesia ens ha de fer costat sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'havia cantat en una coral, aquest Messies, Ramon. És molt potent!

      Elimina
  4. Potser sí que l'amor s'esperarà.
    Em fa pena veure imatges de l'Elvis marxant a fer el servei militar.
    Allà el van espatllar. Va començar a morir el veritable rocker.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no és ben bé així. Qui sap si encara que no hagués anat a fer el servei, també hauria canviat. En tot cas, a la tornada va coincidir amb la pèrdua de la frescura, originalitat i força del rocker original.

      Elimina
  5. NO ENTIENDO LA IDEA DE TU POST, EL TRADUCTOR NO FUNCIONA. A MÍ ME GUSTABA MÁS CHUCK BERRY.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  6. ReltiH,
    La idea és que no m'agraden els homes que diuen "és ara o mai, el meu amor no esperarà".
    Abraçades!

    ResponElimina
  7. M'agrada el joc de paraules que fas, amb la conjunció equivocada i la ena que sobre. Molt encertat.

    De l'amor podríem dir que ni espera ni deixa d'esperar "és" o "no és" i ja està si és, ja no espera, simplement existeix i es viu i si no pot esperar, és que no és.

    No sé si em complico en explicar-ho, però jo ho visc així i és ben simple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Oscar Wilde deia que la veritat difícilment és pura i mai simple. Però estic d'acord amb tu, és el plantejament del poema.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...