En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 10 de maig del 2017

Adriana

Et volia fer un present,
ara que et mudes,
i he pensat en un poema
gens carregat, perquè allò teu
no són els luxes, però tens
un estil que no pots amagar,
i ens agraden la mateixa mena
de persones, treballadores,
amb joia de viure,
com tu mateixa.
Jo també crec que trigarem
a trobar un clàssic com tu
entre les nostres prestatgeries
-i que líric el nom de la seva autora!
Tot van ser entrebancs amb mi
per poder-te valorar,
però el teu caràcter murri,
la teva joventut imparable
i l'interior reflectit al teu rostre
m'han ben guanyat.

Desitjo que t'enyoris de Catalunya
i de la nostra biblioteca,
això no es fa!

12 comentaris:

  1. Quin poema més bonic... dedicat amb molt d'afecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      He volgut fer com Llach amb la cançó "Laura", encara que no arribi al seu nivell!

      Elimina
  2. Dedicat a una persona que es jubila? Que marxa de Catalunya?
    Sigui com sigui trobarà un bon record en el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marxa a Suècia, Xavier. Millors perspectives econòmiques pel seu marit.

      Elimina
  3. Què poema més bonic, segur que a Suècia de tant en tant s'ho mirarà per poder portar a la memòria, al cor, els olors i colors de Catalunya.
    Ha de ser una persona extraordinària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso
      Sï, és molt intel•ligent, una persona bona, i de la broma.
      A mi m'ha ajudat molt en les meves crisis.

      Elimina
  4. LINDA DESPEDIDA, LINDA DEDICATORIA, LINDA INSPIRACIÓN.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      Maca ho ha de ser si ho és als teus ulls!
      Abraçades!

      Elimina
  5. Helena és molt bonic. Serà un bon record. Jo estic molt fotuda, sense ella i tmbe la meva filla que marxa a Escocia res serà el mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma!
      Suposo que és a fi de bé, que emigren.

      Elimina
  6. Preciós. Serà un bon record, del nostre país i de tu. Se'n va "nord enllà, on diuen que la gent..." etc. I (tot i que per tot arreu es fan bolets quan plou), el model nòrdic és una vella aspìració nostrada: el que voldríem ser quan siguem grans (i lliures, desvetllats i feliços). De moment, ella s'emporta un bon poema i molts bons records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Ramon, no sóc gens carinyosa, però sé escriure dignament, penso. És la meva manera d'estimar.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...