 |
| FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus |
Voldria que em tinguessin telepatia,
que sabessin per què no vull quan puc
ni puc quan vull.
Per què no desitjo de ser respectable
però anhelo que em respectin.
Que el que més em sedueix
és que no vulguin seduir-me,
que necessito la timidesa
tant com l'atreviment.
He fet gairebé un miler
de poemes vessant tinta
sempre sobre el mateix.
Helena Bonals
Vols la vida que tu sents
quan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d'un sentir
que viu dins teu tot el temps.
KEFAS
Vaya, qué sorpresa grata, y qué bien queda acompañando el poema, tan bello. O cómo los opuestos pero complementarios de ti misma son objeto de tu necesaria ¿y acaso necesitada? poesía.
ResponEliminaGracias, Helena, un abrazo.
Fackel,
EliminaNo sé què ha passat amb la teva foto. La tenia guardada, i em va sortir en primer lloc en el llistat d'entrades. Vaig trobar que s'esqueia molt al poema. Això sí que és un misteri!
A VECES SOMOS O QUEREMOS SER INCOMPRENDIDOS, PERO A VECES QUEREMOS Y NO QUEREMOS QUE NOS COMPRENDAN.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminaaixò ens passa molt als que provem de fer poesia, volem ser diferents però també volem ser acceptats.
Abraçades!
Vivim en la paradoxa contínua, o, com diria jo: la PARABOXA contínua.
EliminaPetons, poeta :-))
Montse,
Eliminagenial això de la PARABOXA!
Petons!
Quina distància ...entre el que volem i el que tenim !
ResponEliminaBona Pasqua !!
artur,
Elimina"Todos queremos más", cantava la meva iaia.
Bona Pasqua!
T'entenc perfectament. Tots estem moltes vegades en els extrems, sense trobar el lloc just.
ResponEliminaMari,
EliminaEl contrast em defineix, ho vaig dir fa poc...
Cada dia et superes! Un poema genial.
ResponEliminaI penso que si, que t'entenc, Helena.
Escrivim per entendre i perquè ens entenguin, Glòria.
EliminaMoltes gràcies!
El meu pare ja em deia "tu vols que t'endevinin" i d'alguna manera tenia raó. La telepatia m'agrada o m'agradaria. A vegades es produeix i és genial. Si fos sempre ja no ho seria.
ResponEliminaPerò sempre escrivim perquè ens entenguin i per això els teus lectors cada cop t'entenen millor.
Carme,
EliminaL'amor és la resposta a les necessitats inexpressades, deia Fromm.
Vols la vida que tu sens
ResponEliminaquan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d’un sentir
que viu dins teu tot el temps.
KEFAS,
EliminaJo tinc l'ardent desig de Kafka d'una vida natural i la determinació de no cedir-hi mai.
No desitjo la telepatia malgrat que potser en algun moment m'hauria facilitat el camí. Penso que moltes coses que hem desitjat tenir en les nostres vides, amb la perspectiva del temps, t'adones que no haurien estat bones per a nosaltres.
ResponEliminaUi, no sé pas que dir-te, Consol! Tot es pot veure de més d'un costat, això sí.
EliminaEntenc, i comparteixo el que dius del respecte.
ResponEliminaNo necessitem ser respectables, però ens mereixem que ens respectin.
Xavier,
ResponEliminaA mi m'agradaria que em respectessin com Màrius Torres respectava Mercè Figueres en el sanatori on es van trobar.
Bon poema, Helena. Tothom som, en més o menys grau, una suma d'opòsits. I almenys jo, dispers, versàtil i inconstant. Cal acceptar-nos com som, i passar una mica del qui ens voldria fer ajustar als seus propuis motllos. Sempre amb respecte, és clar.
ResponEliminaJo sóc massa constant, Ramon!
Elimina