 |
| Pell de sorra dins Relats en català |
El vent modela
la forma de l'arena
com l'art les lletres.
Helena Bonals
Com escultures
formes capricioses
que fan onades.
Xavier Pujol
Filles del vent
ens volen seduir
amb pits d'arena
KEFAS
Color de sorra.
El gest de cada duna,
com el teu cos.
Carme Rosanas
Com escultures
ResponEliminaformes capricioses
que fan onades.
Un haiku molt ben esculpit, Xavier!
EliminaFilles del vent
ResponEliminaens volen seduir
amb pits d'arena
KEFAS,
EliminaDe la manera com estan força apagats els blogs s'agraeix el teu talent!
Color de sorra.
ResponEliminaEl gest de cada duna,
com el teu cos.
És un color de sorra ben exòtic, Carme, de pell morena. Feu uns poemes molt sensuals!
EliminaNo tinc paraules. Com Boris Spasski després de perdre amb Bobby Fischer, m'aixeco i aplaudeixo.
ResponEliminaQue maca la comparació que fas, Ramon! Però tu no has perdut pas!
EliminaDavant teu, perdria sempre. I convençut.
EliminaRamon,
EliminaMoltes gràcies, però no m'ho crec pas, això. Són massa anys d'arrossegar-me, em costa de creure'm important.
Els de casa em porten als recitals, però la meva mare parla d'aquests actes com "la collonada de l'Helena". D'altres vegades m'admira una mica, i quan els pares admiren els fills és un regal del cel, diu en Jordi Dorca. Però li costa.