En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 9 de febrer de 2017

Cuit i trobar

Niporepte 205 Cuit i amagar
dins Relats en català

Tanques els ulls,
com quan fas poesia,
per uns instants.

Helena Bonals


Tanques els ulls
i el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.

Carme Rosanas


Tots els records
de la meva infantesa
s'han amagat
en la boira dels anys
mentre els estic comptant.

KEFAS

14 comentaris:

  1. Tanques els ulls i flueixen els versos !

    ResponElimina
  2. A vegades tanques els ulls... i no surt res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Sempre és més fàcil que surti alguna cosa amb els ulls tancats, però també cal comptar amb la raó quan vols crear alguna cosa.

      Elimina
  3. Tanques els ulls
    I el món desapareix
    del teu davant.
    Dins d'aquest món privat
    brolla la poesia.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Carme, per animar-te a escriure aquesta tanka, amb els ulls tancats de la teva inspiració.

    ResponElimina
  5. Tots els records
    de la meva infantesa
    s’han amagat
    en la boira del anys
    mentre els estic comptant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Tot el poema és molt ben trobat. A mi em passa el mateix!

      Elimina
  6. No sempre que tanco els ulls trobo la poesia, però ho intento. Amb persistència.
















    ResponElimina
  7. Tres poemes magnífics. És quan dormo que hi veig clar... però també hem de fer poesia amb els ulls ben oberts, amatents a allò que ens envolta. El paradís perdut de la infantesa, els món interiors, però també la dura realitat externa. No paris.

    ResponElimina