 |
| Niporepte 205 Cuit i amagar dins Relats en català |
Tanques els ulls,
com quan fas poesia,
per uns instants.
Helena Bonals
Tanques els ulls
i el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.
Carme Rosanas
Tots els records
de la meva infantesa
s'han amagat
en la boira dels anys
mentre els estic comptant.
KEFAS
Tanques els ulls i flueixen els versos !
ResponEliminaSí senyor, Artur!
Elimina"Eyes wide shut"
A vegades tanques els ulls... i no surt res!
ResponEliminaXavier,
EliminaSempre és més fàcil que surti alguna cosa amb els ulls tancats, però també cal comptar amb la raó quan vols crear alguna cosa.
Tanques els ulls
ResponEliminaI el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.
Gràcies, Carme, per animar-te a escriure aquesta tanka, amb els ulls tancats de la teva inspiració.
ResponEliminaTots els records
ResponEliminade la meva infantesa
s’han amagat
en la boira del anys
mentre els estic comptant.
KEFAS,
EliminaTot el poema és molt ben trobat. A mi em passa el mateix!
No sempre que tanco els ulls trobo la poesia, però ho intento. Amb persistència.
ResponEliminaJo també, Glòria. D'això es tracta.
EliminaTEXTOS QUE INSPIRAN...!
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
EliminaUn goig inspirar-te!
Tres poemes magnífics. És quan dormo que hi veig clar... però també hem de fer poesia amb els ulls ben oberts, amatents a allò que ens envolta. El paradís perdut de la infantesa, els món interiors, però també la dura realitat externa. No paris.
ResponEliminaHo has interpretat molt bé, Ramon.
Elimina