En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 de maig del 2017

Ser un geni

Llàntia meravellosa dins Relats en català


Sols amagant-te
podràs dir allò que penses,
fer l'absolut.
Els arabescs que malden
per sublimar el desig.

11 comentaris:

  1. Jo demane a la llàntia meravellosa que mai vos falten les paraules per a gaudir llegint-vos.

    ResponElimina
  2. Tu, Helena, no necessites la llàntia per ser genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la llàntia és esperar que les coses em vinguin de fora, no, no la necessito, Glòria.

      Elimina
  3. Quina és la ma que frega la llàntia del pensament ocult?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mà que escriu ha de ser la que frega la llàntia, Xavier.

      Elimina
  4. De desitjos n'anem plens, de mans que estan disposades a fregar llànties també.
    I penso que qui ha trobat la llàntia de la poesia ja en té prou!

    ResponElimina
  5. Un poema preciós. Com deia aquell, "no hase falta desir nada más".

    ResponElimina
  6. Ui, m'agrada de connectar amb tu amb aquesta tanka, Ramon!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...