En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 18 de maig de 2017

Per on l'enfiles

JUANJO Cablejat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La mateixa virtut de saber-me aïllar
i anar a la meva, es converteix
en defecte quan treballo i no m'adono
del que passa al meu voltant.
Tenir seny, ser responsable,
a vegades és molt arriscat.
Però he de ser conseqüent,
cadascú se sap d'allò seu.

10 comentaris:

  1. M'agrada aquesta paradoxa de virtut i defecte a la vegada segons la situació, m'agrada molt perquè amb gairebé totes les coses, per no dir totes, passa. Podria posar molts exemples però no cal, perquè el que poses tu ja serveix per entendre-ho molt bé.
    Ser conseqüent, sovint no és gens fàcil, però ho seguim intentant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només sé que no sé res, és el que penso quan observo aquestes paradoxes, Carme.

      Elimina
  2. Anava a dir una cosa semblant al que diu la Carme.
    Afegiré que el que per algú pot ser una virtut, per un altre és un defecte. Un exemple: la competitivitat. És virtut o defecte? Destacar: defecte o virtut? Etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Fins i tot que t'agradi llegir pot ser un defecte! Tot i que André Maurois deia que és un vici impune.

      Elimina
  3. Sí, fins i tot en la mateixa situació una mateixa qualitat es pot veure com a virtut o com a defecte. Potser ja que no es pot ser a gust de tothom caldrà ser congruent amb un mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      no es pot agradar tothom. Cal estar en pau amb un mateix, doncs.

      Elimina
  4. Diu que els catalans ens movem entre el seny i la rauxa. Jo diria que, com en tantes coses, els extrems són dolents i la virtut rau al mig. Raimon: "Si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre". La gràcia és acceprtar-nos com som (i aconseguir que ens hi acceptin, que encara és més difícil). Tu, endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      la prioritat és acceptar-se, que t'acceptin, propina, que deia Josep Pla.

      Elimina
  5. LO QUE ENTIENDO DE TU PLANTEAMIENTO ES QUE CADA UNO, SOMOS EXPERTOS EN LO QUE SABEMOS HACER??
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. AdolfO,
      exactament. I, com plantejava Marx, cadascú pel que serveix i el que serveix per cadascú, de cara al món del treball.

      Elimina