En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 30 de març del 2017

Matisos

AGUS Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Al primer pla,
el que el poema diu,
verd sobre verd.
La forma és en l'obaga
que torna els arbres blaus.

Helena Bonals


Els blaus modulen
les ombres més llunyanes
endins dels boscos.

Xavier Pujol


I el roig minúscul
que apunta per les branques
en fa bandera.
Paisatge de cinc barres,
efímer i canviant.

Carme Rosanas


Verd sobre blau,
i l'aire els agombola.
En mig el rosa.

Glòria Bosch i Morera


S'ha aturat l'aire
per no inquietar els colors
endormiscats.

KEFAS

13 comentaris:

  1. Els blaus modulen
    les ombres més llunyanes
    endins dels boscos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      això de modular és llenguatge de fotògraf?
      Ja te l'he publicat!

      Elimina
    2. Sí Helena. De fotogravador. (també per a pintors) És el color contrari el que modula.

      Elimina
  2. I el roig minúscul
    que apunta per les branques
    en fa bandera.
    Paisatge de cinc barres,
    efímer i canviant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      en aquest efímer resideix la gràcia de la foto que el vol retenir. M'agrada molt la foto.

      Elimina
  3. Verd sobre blau,
    i l'aire els agombola.
    En mig el rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      verds i blaus, tons freds, el rosa el mig com el que hi trenca. Molt ben vist!

      Elimina
  4. S’ha aturat l’aire
    per no inquietar els colors
    endormiscats

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que s'ha aturat, a banda de l'aire, és la fotografia, KEFAS!

      Us he publicat a tots.

      Elimina
  5. Deunidó, si n'hi traieu, de suc poètic, a una imatge preciosa!

    ResponElimina
  6. Sí, és molt estètica, la imatge, Ramon. A banda del que puguem interpretar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...