Totes les absències fan mal. Les que no tenen remei, de qui ha marxat per sempre, i ens hi hem de resignar per molt que dolgui. I les que en podrien tenir, de qui es troba retingut injustament, i no ens hi resignem. Ja saps, Helena, que tot bon poema ha de ser prou obert com per suscitar en el lector emocions diverses, diferents potser de les que motivaven l'autor. No importa, el poder de la poesia és aquest: que a cadascú el commou a partir de vivències pròpies. Gràcies per activar-nos els sentiments.
Que no ens falti mai un espai de vers per compensar les nostres absències!
ResponEliminaCarme,
EliminaPer a mi l'espai de vers, en relació a l'espai de prosa, és l'espai en blanc que rodeja els versos.
Cada dia que passa, cada vers que escrius, cada pensament que fas.
ResponEliminaEspai de poesia.
Xavier,
EliminaAixò ho dius per tu, oi?
Jo ho deia per tu Helena, jo només sóc un aspirant. I per a tothom que també s'ho vulgui aplicar.
EliminaTotes les absències fan mal. Les que no tenen remei, de qui ha marxat per sempre, i ens hi hem de resignar per molt que dolgui. I les que en podrien tenir, de qui es troba retingut injustament, i no ens hi resignem. Ja saps, Helena, que tot bon poema ha de ser prou obert com per suscitar en el lector emocions diverses, diferents potser de les que motivaven l'autor. No importa, el poder de la poesia és aquest: que a cadascú el commou a partir de vivències pròpies. Gràcies per activar-nos els sentiments.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaSón uns absents molt importants, aquests. M'entristeixen sense paliatius.