En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 d’octubre del 2017

Arbre amb absències



Com cabells blancs,
els absents s'acumulen.
Espai de vers.

7 comentaris:

  1. Que no ens falti mai un espai de vers per compensar les nostres absències!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Per a mi l'espai de vers, en relació a l'espai de prosa, és l'espai en blanc que rodeja els versos.

      Elimina
  2. Cada dia que passa, cada vers que escrius, cada pensament que fas.
    Espai de poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho deia per tu Helena, jo només sóc un aspirant. I per a tothom que també s'ho vulgui aplicar.

      Elimina
  3. Totes les absències fan mal. Les que no tenen remei, de qui ha marxat per sempre, i ens hi hem de resignar per molt que dolgui. I les que en podrien tenir, de qui es troba retingut injustament, i no ens hi resignem. Ja saps, Helena, que tot bon poema ha de ser prou obert com per suscitar en el lector emocions diverses, diferents potser de les que motivaven l'autor. No importa, el poder de la poesia és aquest: que a cadascú el commou a partir de vivències pròpies. Gràcies per activar-nos els sentiments.

    ResponElimina
  4. Ramon,
    Són uns absents molt importants, aquests. M'entristeixen sense paliatius.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...