 |
| BIGAS, Joan Adoquinat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Hi ha la felicitat d'un instant,
la imatge, la metàfora,
però també la joia en el temps,
la metàfora estesa, l'al·legoria.
No és pas veritat que el sentiment s'acabi,
només passa d'un poema a un altre.
Dins dels poemes tot és possible.
ResponEliminaXavier,
EliminaSï, tenim els poemes, per sort.
Tu en saps molt, de construir com al•legories, o poemes amb parts semblants.
Els sentiments no s'acaben mai... es posen sobre llocs diferents.
ResponEliminaEls poemes són inacabables, com els sentiments.
Carme,
Eliminasembla que no pugui ser, però quan algú té gràcia en té per sempre, passi el que passi.
Volem encabir els sentiments a les capcetes d'un armari del que no tenim la clau i el dia que es rebel·len surten volant i sembla que ens han robat , ignorant que potser tenen vida pròpia per escollir el seu destí.
ResponEliminaAquest armari deu ser l'inconscient, Artur. O la mateixa poesia. Els sentiments sempre acaben surant en la superfície de l'aigua, per molt que hagin estat molt de temps enfonsats.
EliminaEls poemes estan fets de sentiments. Cap de les dues coses s'acabarà mai.
ResponEliminaBona nit.
Mari,
ResponEliminaI hi ha sentiments que no tenen data de caducitat.
Un dels millors, pel meu gust.
ResponEliminaHauria d'anar a llibre.
La metàfora estesa.
Jordi,
EliminaAquest és un poema que m'ha sortit tal com raja, sense necessitar correccions. L'extended metaphore l'estudiàvem molt a la carrera, amb Shakespeare. Ja sabia que t'agradaria molt a tu en concret!
Sí. I es nota que està fet a raig. No sabria dir per què, però es nota. Perfectíssim.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJordi,
Eliminade fet l'únic que vaig corregir, ara que ho recordo, va ser el darrer vers.
PERFECTO!!!!!!
ResponEliminaABRAZOS
AdolfO,
EliminaMoltes gràcies perfectes!!!
Abraçades!
Deia Rilke que "la poesia es fa d'experiències; de sentiments, tothom en té". I l'experiència (d'un instant, d'una percepció, d'una joia fugissera...) genera poesia sens dubte; però també tenim experipencies de sentiments, alegres o tristos. Jo crec que es pot fer poesia de sentiments, d'idees, d'experiències i (com feia Brossa) dels objectes més quotidians: el pedestal són les sabates.
ResponEliminaSobre això del sentiment en poesia hi ha el que va escriure Thomas Mann a Tonio Kröger. Considerava que el sentiment havia de ser passat per convertir-se en art, mai era simultani a l'escriptura.
ResponEliminaM'agrada aquesta idea que el sentiment (o poden ser més coses) passa d'un poema a l'altre, molt bona.
ResponEliminaGemma,
Eliminam'he inspirat en aquella frase que diu que l'amor és com l'energia, no es destrueix, es transforma.