En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 d’agost de 2017

Vull veure-hi clar

És com si caminés per
una passarel·la molt prima,
amb la llum en un cantó
i la fosca en l'altre.
Vull arribar a terra ferma,
i oblidar-me del vertigen
que m'aclapara.
He accedit a un món al qual
difícilment renunciaré.

5 comentaris:

  1. No sé pas si la vida està feta de terra ferma... o potser no per molt de temps.
    No cal renunciar a res que no volguem. No ho has de fer.
    Provar d'eixamplar la passarel·la, per poder oblidar el vertigen ... estaria prou bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La feina que faig a estones és molt feixuga, però n'estic enamorada. Estic de baixa, a vegades ho veig tot de color rosa, a vegades és l'infern. No trobo l'equilibri que necessito.

      Elimina
  2. Jo pateixo vertigen i seria incapaç de passar per segons quins llocs. Cal equilibri, sí, per avançar, ni que sigui ulls clucs, i arribar a trepitjar terra ferma. Sense renunciar-hi, ni a la terra ferma ni al difícil viatge. Tu ho pots aconseguir, perquè ets jove i valenta i t'agrada la feina que fas. Endavant sense por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Camina sempre, no tinguis por", canten Els Gossos, Ramon. Tinc els meus recursos. Quan em fan mal a la feina prefereixo pensar, com em diu una amiga, que em tenen molta enveja. Sé fer ressenyes, sé catalá per corregir i traduir documents, sé maquetar, sé dissenyar amb l'ordinador, en només set anys i mig de treballar. Que em vinguin al darrere!

      Elimina
    2. català, vull dir! No duc ulleres, i es nota!

      Elimina