En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 12 d’agost del 2017
Vull veure-hi clar
És com si caminés per
una passarel·la molt prima,
amb la llum en un cantó
i la fosca en l'altre.
Vull arribar a terra ferma,
i oblidar-me del vertigen
que m'aclapara.
He accedit a un món al qual
difícilment renunciaré.
No sé pas si la vida està feta de terra ferma... o potser no per molt de temps. No cal renunciar a res que no volguem. No ho has de fer. Provar d'eixamplar la passarel·la, per poder oblidar el vertigen ... estaria prou bé.
Carme, La feina que faig a estones és molt feixuga, però n'estic enamorada. Estic de baixa, a vegades ho veig tot de color rosa, a vegades és l'infern. No trobo l'equilibri que necessito.
Jo pateixo vertigen i seria incapaç de passar per segons quins llocs. Cal equilibri, sí, per avançar, ni que sigui ulls clucs, i arribar a trepitjar terra ferma. Sense renunciar-hi, ni a la terra ferma ni al difícil viatge. Tu ho pots aconseguir, perquè ets jove i valenta i t'agrada la feina que fas. Endavant sense por.
"Camina sempre, no tinguis por", canten Els Gossos, Ramon. Tinc els meus recursos. Quan em fan mal a la feina prefereixo pensar, com em diu una amiga, que em tenen molta enveja. Sé fer ressenyes, sé catalá per corregir i traduir documents, sé maquetar, sé dissenyar amb l'ordinador, en només set anys i mig de treballar. Que em vinguin al darrere!
No sé pas si la vida està feta de terra ferma... o potser no per molt de temps.
ResponEliminaNo cal renunciar a res que no volguem. No ho has de fer.
Provar d'eixamplar la passarel·la, per poder oblidar el vertigen ... estaria prou bé.
Carme,
EliminaLa feina que faig a estones és molt feixuga, però n'estic enamorada. Estic de baixa, a vegades ho veig tot de color rosa, a vegades és l'infern. No trobo l'equilibri que necessito.
Jo pateixo vertigen i seria incapaç de passar per segons quins llocs. Cal equilibri, sí, per avançar, ni que sigui ulls clucs, i arribar a trepitjar terra ferma. Sense renunciar-hi, ni a la terra ferma ni al difícil viatge. Tu ho pots aconseguir, perquè ets jove i valenta i t'agrada la feina que fas. Endavant sense por.
ResponElimina"Camina sempre, no tinguis por", canten Els Gossos, Ramon. Tinc els meus recursos. Quan em fan mal a la feina prefereixo pensar, com em diu una amiga, que em tenen molta enveja. Sé fer ressenyes, sé catalá per corregir i traduir documents, sé maquetar, sé dissenyar amb l'ordinador, en només set anys i mig de treballar. Que em vinguin al darrere!
Eliminacatalà, vull dir! No duc ulleres, i es nota!
Elimina