En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 27 d’abril del 2017

El millor decorat

Niporepte 212 Lectures dins Relats en català

Lletres d'arena,
talment núvols al cel
i esquitxos d'aigua,
són imatge dels llibres.
És joliu de mirar-te'ls.

Helena Bonals


Amics, els llibres,
mai no ens deixen de petja.
Ens acompanyen
tant de nit com de dia,
com si fa sol o pluja.

Al mar o a la muntanya...

Carme Rosanas


Carícies al seu llom. Amb textures de pergamí vell a les tapes i de paper novell a l'interior.

Xavier Pujol


Amics que aconsellen,
guien i donen consol,
llibres per tothom.

Glòria Bosch i Morera

a

11 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 d’abril del 2017, a les 13:14

    Amics, els llibres,
    mai no ens deixen de petja.
    Ens acompanyen
    tant de nit com de dia,
    com si fa sol o pluja.

    ResponElimina
  2. xavier pujol27 d’abril del 2017, a les 13:41

    Carícies al seu llom. Amb textures de pergamí vell a les tapes i de paper novell a l'interior.

    ResponElimina
  3. AdolfO ReltiH27 d’abril del 2017, a les 18:39

    UNA METÁFORA DE ARTE.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 d’abril del 2017, a les 10:14

      ReltiH,
      Un d'aquells poemes que parlen de la mateixa poesia.
      Abraçades!

      Elimina
  4. Glo.Bos.blog29 d’abril del 2017, a les 4:44

    Amics que aconsellen,
    guien i donen consol,
    llibres per tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 d’abril del 2017, a les 11:51

      Molt bons amics són els llibres, Glòria. Ja t'he publicat!

      Elimina
  5. KRT29 d’abril del 2017, a les 19:05

    M'agrada la imatge, i els teus versos, i els versos que s'hi generen. Un gaudi, tot plegat. I els llibres, sempre un tresor.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals30 d’abril del 2017, a les 11:52

    Ramon,
    és que contemplar una prestatgeria de llibres és una de les vistes que m'omple més, com mirar el cel.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...