En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de novembre del 2017

Integritat


"che ne infonda al patire virtù"
VERDI, Giuseppe Va pensiero dins l'òpera Nabucco


AGUS Ardea Cinerea dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La solitud
pot ser una virtut
i no un defecte.
La vena del poema,
una illa dins el full.

Helena Bonals

La vida plena,
soroll de solitud
entre silencis

KEFAS

16 comentaris:

  1. Jo no ho posaria mai en dubte. La solitud és una virtut o al menys ho és molt més que no pas un defecte (que en algun cas potser també podria ser).

    Illa dins el full on reposar-hi la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Com un quadre és fet per descansar-hi la vista.
      Jo m'he socialitzat molt, però sempre he estat bàsicament solitària. "La llibertat és la possibilitat de l'aïllament. Ets lliure si pots allunyar-te dels homes, sense que t'obligui a cercar-los la necessitat dels diners, o la necessitat gregària, o l'amor, o la glòria, o la curiositat, que en el silenci i en la solitud no poden tenir aliment", deia Pessoa. Però sovint es pateix en la solitud, per això la cita de dalt.

      Elimina
  2. Sols estic sol quan no sé que estic sol.

    ResponElimina
  3. A molta gent la soledat els espanta, com a molts els espanta el silenci. A mi m'agraden i crec entendre el que dius en el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      És normal en els poetes que els acompanyi més o menys la solitud. Si no, crec que ja no serien poetes...

      Elimina
  4. La solitud, el silenci són illes necessàries per retrobar-se un mateix, per descansar, per alliberar-se, per crear. Ho dius amb poesia.

    ResponElimina
  5. Potser el que és una virtud és l'acceptació de la solitud, no Helena, tot i que la solitud quan se sap acceptar ja té totes les virtuts.
    Digue'm quin és el llibre que t'ha inspirat tot el que estem vivint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      El llibre es titula La llibertat és una biblioteca. Parlo, mig assaig, mig poesia, en uns aforismes breus sobre qualsevol cosa que m'inspiri la biblioteca on treballo i els llibres en general. No té res a veure amb la política. Té més de vuitanta entrades, i l'estic il·lustrant jo mateixa. Va per llarg que el publiqui. Però un exemplar serà per tu.

      Elimina
    2. D'acord, Helena. Serà interessant conèixer els teus pensaments i inspiracions no polítics, tot i que penso que el context t'haurà abocat a una evasió o una altra. Fes-m'ho saber.

      Elimina
  6. Cal combinar-ho: estones de solitud, necessàries i fructíferes a l'hora de crear art; i estones de companyia, que també ajuden a superar aquests temps d'intempèrie moral. Els poemes ja són una illa enmig d'un desert d'aigües salades i sargassos; la vena del poema, una illa dintre del poema, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tens molta raó, Ramon. Per això m'agrada de treballar i socialitzar-me a més d'escriure.

      Elimina
  7. Només pot sentir-se sol qui alguna vegada no ho ha estat. Qui alguna vegada ha estimat.

    La vida plena,
    soroll de solitud
    entre silencis

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...