En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 d’octubre de 2017

Pluja sobre asfalt

VERT, Núria Pluja sobre asfalt

Entre la prosa,
goig d'asfalt, i el delit,
gotes per tu.

Helena Bonals

De color rosa,
un espurneig petit,
t'escolto a tu.

Xavier Pujol

8 comentaris:

  1. De color rosa,
    un espurneig petit,
    t'escolto a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Poc literal, misteriós, m'agrada molt per això. L'espurneig de la poesia, n'imagino, és el que escoltes.

      Elimina
    2. El teu també és misteriós Helena.

      Elimina
    3. Xavier,
      M'he inspirat en el refrany "primer la obligaciö que la devoció". L'asfalt, la prosa, el goig, contrastant i entremesclat-se amb l'aigua feta de gotes que són petites com versos, el que et deleixes per fer, al costat del que només et pot produir el goig d'haver-ho fet, no pas el plaer.
      Em sé interpretar, oi? És que provo de dir coses sempre quan escric!

      Elimina
  2. Sembla ben bé un mar i les onades, aquesta pluja sobre l'asfalt.
    La pluja, creativa, fa poesia visual... i tu la tradueixes a versos.


    ResponElimina
  3. M'admira com sou capaços de suggerir tantes coses partint de tan pocs mots. És fantàstic, com genereu possibles guions perquè els lectors ens en fem qui sap les pel·lícules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que et facis pel•lícules amb els meus versos, Ramon!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...