Sempre sec al mig
quan som cinc al cotxe.
Diuen que això et garanteix
de tenir èxit a la vida.
Mai duc diners de més
a la butxaca, sí que et duc a tu.
Sóc minimalista per defecte.
Faig règim sense gaire esforç.
No sóc gaire aprensiva.
Vull estimar qui estimo,
no els fills que podria tenir-hi.
Els meus poemes són tot
el que em projecta més enllà.
Sempre acabo molestant,
perquè de tan sincera i ingènua
sóc bocamolla.
L'altra cara de la lluna.
Ser poc convencional és un valor, per a mi.
ResponElimina"Menys és més", per a mi també. Ser minimalista està molt bé.
L"altra cara de la lluna, amb penombra i misteri.
L'altra cara de la lluna, com l'altra cara de la moneda, Carme.
Elimina"L'altra cara de la lluna,
ResponEliminala pruna, vestida de dol"
Potser a l'altra cara de la lluna és on hi ha més riquesa. Buscarem un cove per recollir-la.
L'altra cara de la lluna acostuma a ser el realisme, Xavier.
EliminaLa teva vida té objectius: resplendent com la lluna però amb suficient ombra com per amagar-t'hi.
ResponEliminaNo ho podies dir millor, Olga! M'embadaleixes!
ResponEliminaA mi no em molesta gens la gent sincera, i tan bones són les dues cares de la moneda, igual de valuoses.
ResponEliminaMari,
EliminaUn cop vaig llegir que només són sincers els nens, els borratxos i no sé qui més. Em sembla que els bojos. Jo sóc com una nena, per dins i per fora, amb 45 anys. Per fora, però, aviat deixaré de ser-ho.
Sinceríssim. Jo crec que això, per una banda, té premi. Encara que no ho sembli. I també hi tenen a veure les convencions.
ResponEliminaJordi,
EliminaJo crec que sóc aparentment de curta volada. No hi tinc res a fer davant de poetes com tu, però el que faig té un sentit, convencional o no.
És tota una proclama d'intencions, sembla més producte de la sinceritat de la llum del sol que del misteri de l'ombra de la lluna. Bé aquest misteri lunar el guardes per anar il·luminant-nos amb els teus poemes.
ResponEliminaAlfonso,
EliminaM'agrada de comptar amb el sol i la lluna, el dia i la nit per fer poesia.
Està bé que la poesia et projecti. I pel que fa a molestar, no pateixis. jo tinc un amic que sol dir: "si molesto, em quedo". Tu, vés molestant, i endavant!
ResponEliminaRamon,
Eliminagràcies pels ànims!
No és molèstia llegir els teus poemes.
ResponEliminaA més, projectar-se és no quedar-se en projecte?
Hi ha projectes que es fan realitat, però no és el meu cas, Rafel.
Elimina