En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 16 d’agost del 2017

Infiltrada

He fet una carrera
en la que no podia córrer.
Treballo tot i no tenir eines.
Estimo sense la vanitat
de ser estimada.
Però tinc l'amor propi,
el talent natural
que vol deixar
de ser invisible.
a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 d’agost del 2017, a les 23:09

    Crec que fa dies que has deixat de ser invisible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 d’agost del 2017, a les 23:35

      Abans no només era invisible, Carme, portava la tristesa al rostre.

      Elimina
  2. AdolfO ReltiH17 d’agost del 2017, a les 18:47

    UN PENSAMIENTO CON MUCHA CONVICCIÓN!!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
  3. KRT18 d’agost del 2017, a les 23:59

    Córrer sabent que no guanyaràs, treballar sense eines, estimar sense esperar res a canvi... Són bones maneres per encarar les dificultats, que ja comptem que hi seran. Afortunadament, tens un enorme talent i una gran sensibilitat, i des del moment que, gràcies als teus versos, talent i sensibilitat són ben "llegibles", ja no són pas invisibles. Tu continua, no et rendeixis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’agost del 2017, a les 21:13

      Ramon,
      Que em poso vermella! Moltes gràcies per això de l'enorme talent i la gran sensibilitat!!!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...