En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 16 d’agost de 2017

Infiltrada

He fet una carrera
en la que no podia córrer.
Treballo tot i no tenir eines.
Estimo sense la vanitat
de ser estimada.
Però tinc l'amor propi,
el talent natural
que vol deixar
de ser invisible.

6 comentaris:

  1. Crec que fa dies que has deixat de ser invisible...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Abans no només era invisible, Carme, portava la tristesa al rostre.

      Suprimeix
  2. UN PENSAMIENTO CON MUCHA CONVICCIÓN!!!
    ABRAZOS

    ResponSuprimeix
  3. Córrer sabent que no guanyaràs, treballar sense eines, estimar sense esperar res a canvi... Són bones maneres per encarar les dificultats, que ja comptem que hi seran. Afortunadament, tens un enorme talent i una gran sensibilitat, i des del moment que, gràcies als teus versos, talent i sensibilitat són ben "llegibles", ja no són pas invisibles. Tu continua, no et rendeixis!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Que em poso vermella! Moltes gràcies per això de l'enorme talent i la gran sensibilitat!!!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...