En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 8 d’abril de 2017

L'edat de l'abstracció

Ser com Proust,
a la recerca del temps perdut,
del tresor anhelat.
Començar a escriure a llapis
quan la tinta s'acaba.
Començar a fer art
a l'edat de Kandinsky.
La poesia de qui escriu això
no és pas una flamarada
de joventut que no cala.
Prové de la infantesa
i cap a la infantesa torna.
Ha estat empresonada
massa temps.

17 comentaris:

  1. MUY CIERTO AMIGA. NO IMPORTA, EL CICLO SIEMPRE SE DA.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      Això espero, que torni l'abstracció en plena primavera.
      Abraçades!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Si no allibera no té sentit, la poesia, Xavier.

      Elimina
  3. Mari,
    Sí, és lliure per recuperar el temps perdut.
    Gràcies!

    ResponElimina
  4. M'agrada la teva poesia, Helena, cada dia més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Sóc com la Montserrat Gudiol, no sé mai si el que he escrit és bo o no fins que no rebo els vostres comentaris. Bé, d'entrada hi crec una mica, per això jo mateixa em poso un + 1, però després m'omplo de dubtes. És com fer un examen i esperar la nota. Moltíssimes gràcies!!!

      Elimina
  5. OH! És bell i noble el que descrius, estimada amiga.

    T'envio un ram de petons, com sempre, sincers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'avindries a ser traduïda?

      (aiaiai)

      Elimina
    2. cantireta,
      a l'anglès? I amb aquest poema? M'agradaria molt!!!
      Molts petons!

      Elimina
  6. És molt bonic que provingui de la infantesa i que cap a ells torni... deu ser per això que t'allibera, encara que allibera de totes maneres, segur...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, "la infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen", una frase d'Ana Maria Matute que em faig meva.

      Elimina
  7. La infància sempre ens porta a la veritat, mai la abandonis.

    ResponElimina
  8. Jo sóc una mica Peter Pan, Alfonso, no abandonaré mai la infància.

    ResponElimina
  9. La infantesa és l'autèntic paradís perdut. Per sort o per desgràcia, no podem no créixer, com sí que podia Peter Pan. Però mitjançant l'art pots alliberar les espurnes que conserves a dintre, i fer que et revifin, i permetre que les compartim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Sóc gairebé tan feliç com quan era petita, que ja és dir. Entremig un enorme buit, la joventut no viscuda. No hi tornaria.

      Elimina