 |
| Pedraforca dins Relats en català |
Has d'escollir:
realitat o núvols,
un cim o l'altre.
Lili Marlen
Un bes no poden
fer-se els dos cims, tan erms,
tot i estimar-se.
Bipolar
D'un cim a l'altre
l'estat d'ànim, cercant
el coll eutímic.
Helena Bonals
Gegants dormits
en el seu llit de pedra.
Somnis de seny.
I en despertar
es posen per barret
un floc de núvols
La realitat
és un núvol amb crosta
ple de soroll
KEFAS
Quan sóc al coll
m'atreu el cim més alt
i també el núvol.
Carme Rosanas
Chapeau, Helena. Cal escollir entre els dos cims (la realitat i l'ideal), perquè ells dos no poden mai tocar-se alhora. Sortosament, hi ha la quarta dimensió, el temps, que ens permet anar d'un cim a l'altre, segons com ens bufin els vents; i certament, enmig dels dos extrems, al coll, hi ha l'equilibri. No es podia dir tant en tan poques paraules: gràcies!
ResponEliminaRamon,
EliminaTinc entès que la poesia és dir el màxim amb les mínimes paraules!
Fa poc també he llegit que un artista és el que transforma.
Gràcies pels teus comentaris entusiastes, amb l'ensopits que estan els blogs!
No, si tens les cames prou llargues.
ResponEliminaNo, si tens les cames prou llargues.
ResponEliminaHa, ha! Hauries de ser un gegant, un Gulliber, per abastar els dos cims alhora! I jo sóc una Liliput!
EliminaUna imatge ben trobada per uns poemes molt ben escrits.
ResponEliminaM'agraden.
El Pedraforca és molt inspirador, Glòria!
EliminaGegants dormits
ResponEliminaen el seu llit de pedra.
Somnis de seny.
I en despertar
ResponEliminaes posen per barret
un floc de núvols
La realitat
ResponEliminaés un núvol amb crosta
ple de soroll
KEFAS,
ResponEliminaSón molt misteriosos aquests haikus! Sonen bé.
Quan sóc al coll
ResponEliminam'atreu el cim més alt
i també el núvol.
Molt bo! Te n'has sortit molt bé! Sempre mirant més amunt.
Elimina