 |
| Imatge feta per Carles Puigdemont a Instagram |
El Molt Honorable President
de la nostra República
no pot anar a presó.
És un home bo, que domina les paraules,
i amb aquesta imatge és artista també.
La Generalitat de Catalunya
no ha estat mai tan a prop del cel
com amb ell.
Hi ha d'haver alguna escletxa,
alguna bona vista esperant
per a tots nosaltres.
Al darrer vers seran vençuts.
L'últim vers és devastador.
ResponEliminaNo et diré mai en què m'he inspirat, Jordi. Thomas Mann diu que no s'ha de fer!
EliminaVolia afegir sentiment a un poema molt racional. Cadascú per on l'enfila!
Com diu la foto que tens a dalt , "no tinc forces per rendir-me !".
ResponEliminaArtur,
EliminaNo, mai!
Repreníem el somni tenaç
ResponElimina—contra el bou, el serpent, el senglar—
de la nostra difícil bondat,
de la nostra viril dignitat,
de la nostra fidel llibertat.
Espriu dixit. I algú altre va dir: "Ens en sortirem: reeixirem!"
D'altres ho han fet, Ramon.
EliminaLa poesia defensa la República. Amb aquesta arma som invencibles!
ResponEliminaNo hi ha competència, Xavier!
EliminaDarrerament he començat a creure en els miracles. Si no n'hi ha un -o bé una confluència de fets que ensenyin al món qui és aquest govern espanyol- no sé si ens en sortirem. Em sap greu haver arribat aquí, Helena, i acceptaré amb molt de gust que em diguin dona de poca fe si s'arregla per qualsevol altra via.
ResponEliminaTeresa Duch,
EliminaHo aconseguirem, amb miracles o sense, tenim la força de la raó.
Helena, sort en tenim de la poesia i de l'esperança que el vers més bonic no s'ha escrit encara.
ResponEliminaSomiem i volem , de moment, el vers de Miquel Martí i Pol, tan dit últimament, "...que tot està per fer i tot és possible".
Teresa Ribera,
EliminaEl vers més bonic encara és per escriure, ho has interpretat molt bé!
Vaig veure aquesta foto a l'instagram i quan encara no sabia res, ja la vaig trobar molt suggeridora. Si no n'he fet un poema, jo mateixa és perquè passen tantes coses que em quedo sense paraules, però tot i així miraré de seguir-te en aquesta idea i en el teu poema...
ResponEliminaMolt bé, Carme!
Elimina