En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de juny de 2017

No duc pas botes


Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar
Evelyn Waugh

La gent dèbil es venja, la gent forta perdona, la gent intel·ligent ignora
dins el blog The nicest pictures





Sempre he avorrit
l'ull per ull, dent per dent.
Però no és humà
no saltar en pessigar-te.
Amb els versos t'hi tornes.

13 comentaris:

  1. Amb els versos t'hi tornes! Molt bo.

    M'agrada la idea. M'hi reconec..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      M'interessa molt la teva opinió com a psicóloga. És veritat que "No pongas excusas: si te lastiman no te merecen, i punto". La veritat és que no sé què fer quan em fereixen.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina

    3. Estic molt i molt d'acord amb les citacions que has posat d'encapçalament.

      Jo ho dic diferent, però en el fons és el mateix. Jo crec que si comprens ja no necessites perdonar, perquè el perdó es fa immediatament en comprendre. Comprendre no vol dir ni aprovar, ni justificar, vol dir només comprendre l'altre. Ni que sigui comprendre que no en sap més i que no sap trobar millors alternatives o solucions que la que ha trobat i ha ferit.

      "La gent intel·ligent ignora" em sembla encertat. Un dia vaig llegir una frase que m'ha fet rumiar moli i molt i de la qual he tret molt profit. "Mai no ens hauríem d'agafar "res" de manera personal". Té molt més recorregut del que sembla.

      Aquesta frase que cites al comentari, en castellà... la veritat és que no la comparteixo tant, perquè tots ens equivoquem i equivocar-se és humà i encara que ens facin mal, a vegades, només a vegades, les coses es poden reconduir.

      És un tema difícil, però la veritat és que el millor de tot és no deixar-se ferir. Aquest ignorar dels intel·ligents de la primera frase, però a fons, des del fons de tot.

      No posar-se en el punt de mira, dic jo, o no donar-se per entès, o pensar que no ha trobat altra manera, que s'equivoca, que no va per tu...

      I escriure sempre allibera. T'hi tornes sense tornar-t'hi, sense fer mal, sense venjar-te. Desfogues, entens, comprens, et consoles... endreces.

      Elimina
    4. Carme,
      Vull creure que no és veritat "la lenta però irreversible destrucció de l'amor", que diu Lolita Bosch. Jo també penso que les coses es poden reconduir, tot el que baixa puja.
      Moltes gràcies per la saviesa de les teves paraules!

      Elimina
  2. Jo tampoc no crec en l'ull per ull, per tant a qui et fereixi és suficient amb trencar-li la cara.
    Bromes a banda, també m'agrada l'últim vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre cerco la traca final en els meus poemes, Xavier, deixar un bon regust de boca.

      Elimina
  3. No sé per què. Però el cas és que, amb aquest poema, m'has fet pensar en les reaccions blogaires, i de com de difícils són les relacions en aquests mitjans en què la personalitat queda com escapçada. Com un iceberg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona la comparació amb l'iceberg, Jordi. Però la majoria de les vegades la part amagada de l'iceberg no em decepciona pas! Com el fons d'una metàfora.

      Elimina
  4. M'he posat també a recórrer aquesta frase:
    "Mai no ens hauríem d'agafar "res" de manera personal".

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que passa amb els gelos: que n'estimin una altra no vol dir que no t'estimin a tu. No defenso l'amor lliure, que és impossible, només dic això.

      Elimina
  5. És molt humà, saltar quan et xafen l'ull de poll. Però respondre amb versos, amb finor, amb ironia, és molt més creatiu que no pas una puntada de peu a la canella. Sense perjudici que algun cop, si el destinatari s'ho ha guanyat, puguis fer totes dues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, no cal arribar tan lluny, Ramon! "Perdona ràpid", la meva màxima.

      Elimina