En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 11 d’agost de 2017

Agost

Imatge presa de la xarxa


El full en blanc
com metàfora és.
Què hi ha darrere?

11 comentaris:

  1. El full en blanc és metàfora de possibilitat? D'obertura? La possibilitat d'un paisatge d'agost? No sé si vaig bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      És una associació d'idees per connotació. El full en blanc l'associo amb l'agost, amb aquest camp buit.
      Un full en blanc també l'associo amb una metàfora. Quan ets davant d'una metàfora a vegades t'has d'esforçar a interpretar, tant com davant del full t'esforces per crear.
      El Gabriel Salvans diu que si cal, t'has de posar sistemàticament davant d'aquest full en blanc.

      Elimina
  2. L'escriptor davant el full en blanc, el compositor davant un pentagrama, el pintor davant la tela verge, l'escultor davant el bloc de marbre... Tot està per fer i tot és possible. La màgia de la creació es perfà damunt la matèria primera, que l'espera expectant. La matèria és metàfora (o sinècdoque) de l'obra que s'hi crearà, de la mateixa manera que l'obre ja creada és sempre, en certa manera, metàfora (o metonímia?) del seu autor. Com sempre, em fas pensar; només que avui m'has agafat pel cantó arriscat, el d'intentar explicar les intuïcions amb paraules, i d'això sempre costa, sortir-se'n airós. Però gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Penso en la maduresa també com aquest camp, que ja no té res a veure amb la primavera, només una mica en espigolar-lo. El que resta del dia. La rosa passada.
      Per això cada any quan arriba l'estiu m'entristeixo.
      Jo estic a la maduresa de la vida, però sóc una mica com el retrat de Dorian Gray, tinc un aire juvenil encara, en alguns moments almenys. En d'altres ja no, ho reconec.

      Elimina
    2. Helena, jo m'he fet vell, com qui diu sense adonar-me'n, i ara només em tocar resignar-m'hi i aconsolar-me del record del que he viscut, del present tal com va venint, i de les expectatives (ja miro de fer-me'n poques) del que puc gaudir encara. Sí que em dic que "gallina vella fa bon caldo", però la realitat és que "caldera vella, bony o forat". "Molts anys, molt afanys (com el cant del Barça) i molts desenganys" (això el cant no ho diu, però la realitat sí. En fi, "a l'home vell no li posis gran farcell". Tu rai, que ets jove i tens el do de generar saviesa i bellesa amb els teus versos. Aprofita'l, recita i publica, i tal dia farà un any. "Tempus fugit", però "carpe diem". Gràcies!

      Elimina
    3. Ramon,
      Hi ha dues coses que em fan feliç, escriure i recitar. Amb aquesta felicitat que és com gotes destil·lades que provenen de l'aigua de la vida. No tinc gaire temps per escriure, per això en ple agost no paro, per recuperar el temps perdut. La feina m'omple, almenys, si no ja em podria tirar pel balcó!
      I tant que fa bon caldo, una gallina vella! La joventut és un defecte que es cura amb els anys!

      Elimina
  3. L"agost com un full en blanc o un full en blanc com l'agost. Creativitat i dedicació per a omplir-los.

    El camp buit a mi em suggereix calma i placidesa, la sensació que no sempre cal omplir, que a vegades deixar el buit també està bé.
    Un temps sense fer res, només existint i uns fulls en blanc que per un dia els deixem blancs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Carme,
      Jo no sóc una crack com tu, però em costa de parar de fer coses! Massa calma em desassossega.

      Elimina
  4. Doncs m'has fet pensar, Helena. Per mi un full en blanc és una metàfora: tot depèn de tu, tot és possible però res se't donarà sense esforç. I a vegades costa tant omplir el buit d'un full verge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt com ho expliques, Glòria! Has entès molt bé el que estic dient amb aquesta imatge!

      Elimina