En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 4 de juliol de 2017

La culpa

On és el lliure albir?
Els que disparen a matar,
només ho fan en ser manats.
Els caps només manen, no disparen.
Però les armes, metonímia de tots dos,
continuen occint en la guerra.
Peons o alfils, blancs o negres,
us arrossegueu per sempre
pel tauler de l'existència,
que no és pas cap joc.
Jo també estimo
perquè m'han seduït abans,
tot i que sempre
com qui no vol la cosa.

4 comentaris:

  1. Hi ha culpables d'organitzar la mort.
    Estimar pot ocasionar víctimes, però mai culpables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Deu ser com el vici de llegir, sempre impune, estimar.

      Elimina
  2. Insinuava Borges en un poema que els jugadors d'escacs eren peons al tauler de Déu, qui, al seu torn, era un peó en un altre tauler d'un nivell superior... El lliure albir el tenim condicionat per mil instruccions (socials, morals, genètiques...) i per no poques pors (al què diran, al càstig, a perdre llibertat o patrimoni...) Això sí, quan tens una urna pots triar la papereta. Quins impulsos profunds et mouen a escollir-ne una o altra, o a abstenir-te, o a intentar prohibir que els altres votin, això ja és més complicat d'escatir. Hi ha qui té por a la llibertat... dels altres.

    ResponElimina